La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > La Fira Mediterrània a Manresa, profitosa a tots nivells!

Revista

La Fira Mediterrània a Manresa, profitosa a tots nivells!

Josep M. Ribelles i Kepa Junkera
Mor Karbasi
17/11/2013

Ha estat la 16a edició d'una trobada sempre molt fructífera entre programadors, públic i artistes d'espectacles d'arrel tradicional.

Tal com indica el seu nom, la Mediterrània n'és el referent. I tot i que als espectacles, tant de música com de dansa o arts de carrer, hi podem trobar una majoria de propostes catalanes, l'oferta es va eixamplant. A països com França, Itàlia, el Marroc o Israel, hi podem afegir les cultures convidades aquest any: celta, normanda, balcànica i indonèsia.

La Fira fa profitoses les hores dedicades, per una banda, a la trobada entre artistes, mànagers, institucions i programadors concentrats a la Llotja Professional i, per l'altra, a la gran diversitat de l'oferta i l'alta qualitat dels espectacles presentats.

En aquest sentit, us volem comentar les dues propostes que vàrem tenir l'oportunitat de veure:

“Entre el vent i les cordes”, combinació de l'arpa de Josep Maria Ribelles amb l'acordió diatònic (Triki) de Kepa Junkera, i “Explorant els ancestres” de la cantant israeliana Mor Karbasi.

Pel que fa al primer espectacle, la idea de Josep Maria Ribelles de conjuntar uns instruments que en la música tradicional mai no havien sonat junts, va resultar no només original, sinó reveladora.

El basc Kepa Junkera és un músic dels grans. Excel·lent improvisador i virtuós, domina tant l'arquitectura musical com l'instrument –el Triki– en totes les seves possibilitats i matisos expressius. I ens va posar la pell de gallina sentir-lo interpretar una dansa catalana i també, en un diàleg amb Iris Gayete –una altra virtuosa, en aquest cas del flabiol i el tambor–, mentre l'arpa de Josep Maria Ribelles ho sostenia, ho embolcallava tot.

Qualitat màxima. Emoció. Gaudir fent música i apassionar-s'hi. Valors que a vegades són difícils de trobar en espectacles considerats clàssic.

A “Explorant els ancestres” la cantant Mor Karbasi va omplir l'escenari amb la seva presència i la seva veu. Ens vàrem sorprendre en adonar-nos que aquella música sefardita és el bressol del que ara anomenaríem “música espanyola”: un flamenc intens, fi i elegant tant en els moviments com en els melismes.

El tret a destacar una altra vegada és l'emoció. L'autenticitat de l'expressió que acostuma a anar lligada a la terra. Una emoció i una parla –el castellà– que els jueus sefardites conserven des de que varen ser expulsats d'Espanya fa més de 500 anys.

I "Jasmine", una, cançó molt antiga que Mor Karbasi havia sentit de la seva mare i que ara canta a la seva filla. Un himne a la feminitat i la tendresa interpretat per una veu amb una gran varietat de registres.

Les dues propostes ens demostren que, en la música d'arrel, l'habilitat i el domini de l'instrument van més enllà de l'artifici i busquen la qualitat d'allò que és sincer. És així que l'art esdevé natural, bo i autèntic.

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus