La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > Davant l'horitzó

Revista

Davant l'horitzó

Anna-Eva Bergman: N.o 8 -1969 Grand horizon bleu
Georg Baselitz: Fertigbetonwerk, 1970
Zineb Sedira: Vue Apocalyptique, 2012
Gerhard Richter: Landschaft bei Hubbelrath, 1969
29/11/2013

A la Fundació Joan Miró s'hi presenta “Davant l'horitzó”, una exposició que us recomanem molt especialment.

La mostra, comissariada per Martina Millà, es podrà visitar fins al 16 de febrer de 2014 i recull obres de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat. Pintures, fotografies i escultures disposades en forma de diàleg entre artistes de diferents èpoques, geografies i tradicions.

La reflexió sobre l'horitzó n'és el tema.

Allà on s'acaba la terra i comença el cel... Allà on els núvols i la mar tot just es toquen... Allà, en aquell instant, quan el raig de sol es fica per una escletxa i dibuixa, amb una línia efímera i fulgent, la frontera entre l'aire i l'aigua...

És això l'horitzó?

Gerhard Richter amb Landschaft bei Hubbelrath (Paisatge a prop de Hubbelrath) (1969), Nicolau Raurich amb Marina (1899) i Anna-Eva Bergman amb Grand horizon bleu (1969) ens guien a partir d'aquestes tres imatges.

Però la reflexió s'aguditza, es fa crítica.

Com hem de representar l'horitzó en un paisatge transformat per l'activitat humana? Potser hem de capgirar, tombar, el món industrialitzat per poder mirar cap al cel, cap a la natura? Aquestes preguntes se'ns imposen en mirar Less Trees near Warter (Menys arbres a prop de Warter) (2009) i Fertigbetonwerk (La fàbrica de ciment) (1970) de David Hockney i Georg Baselitz. I llavors Zineb Sedira, amb la seva Vue Apocaliptyque (2012) ens capbussa en la incomoditat: I si la perspectiva de la finestra –o, si voleu, de la nostra obra, de l'obra humana– distorsiona la línia de l'horitzó?

Però era aquest l'horitzó?

Fred Sandback amb Untitled (1972), Olafur Eliasson amb Blue line fade (2013), Eduardo Chillida amb Elogio del horizonte I (1985) i Gonzalo Chillida amb Marina (1978) ens conviden a l'instant en suspens. L'horitzó és allà i la vista s'hi atura o s'hi perd. Límit? Separació? Llindar? L'esperit finalment es busca a si mateix i s'hi retroba –i s'hi disgrega– ben despullat...

“Davant l'horitzó” planteja converses entre una seixantena d'obres i suggereix grans moments dins el recorregut. Aquests han estat els nostres, però n'hi ha molts més. Contempleu l'horitzó. Submergiu-vos-hi. I deixeu-vos dur.

 

Roser Atmetlla

Escriptora i Editora de Promoartyou

comments powered by Disqus