La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > Als adolescents no els agrada Sorolla?

Revista

Als adolescents no els agrada Sorolla?

19/06/2014

Al CaixaForum s'hi exhibeix l'exposició “Sorolla. El color del mar”, des del 11 de juny fins al 14 de setembre.


Hi vàrem anar aquest dissabte i us hauria de dir: “Val molt la pena! No us la perdeu!”. Però no sé quina és la franja d'edat del possible lector d'aquest article.

Ho dic perquè a l'exposició hi vaig veure gent de mitjana edat i gent gran, i també nens amb els seus pares. Els adolescents, suposo, hi deuen anar entre setmana empesos –o arrossegats– pel professor de Socials, per la professora de Dibuix i el d'Història de l'Art...

És que als adolescents no els agrada Sorolla?

Sembla que aquesta seva mirada, una mica enyorada, a les platges de la infantesa, a la llibertat de la nuesa al sol i els peus dins l'aigua tot fent navegar un petit veler, no s'adiu gaire amb les inquietuds i preocupacions de tants noiets i noietes que acaben de sortir de l'ou. Ells prou feina tenen a mirar de fer-se grans! I prou vergonya d'aquest cos que encara els costa d'assumir com a seu perquè algú els parli d'anar despullats!

I suposo que tampoc no els diria gaire res la tendresa d'aquell gest, tan real!, d'una mare que embolica la criatura amb la tovallola i s'interessa per la seva primera experiència amb el mar. Això, si se suposa que ells són els de la tovallola, és precisament del que s'afanyen a fugir. I tots nosaltres també els reconeixem el dret a deixar per una mica més tard les alegries i els treballs de la maternitat i la paternitat. No és el moment.

A vegades, però, penso que a les escoles i als instituts convertim el que hauria de ser un plaer en una obligació. I sé què dirien els meus alumnes sobre l'exposició de Sorolla. El ventall d'exclamacions es mouria entre dos extrems: Des del tebi “Sí, està bé.” (mentre escriu un “WhatsApp”) fins al més radical i majoritari “És un rotllo!” (Si és que ara ho diuen així, però contestant un “WhatsApp”).

D'altres vegades, en canvi, em dic que fem el que podem. Perquè mentre nosaltres mirem de compartir i fer-los apreciar allò que ens agrada o ens sembla que han de saber (Ja tenim aquí l'obligació!), per l'altra hi ha tot el que la societat els diu sobre el que és divertit i el que no ho és, sobre què és ser adolescent i què és no ser-ho. Una societat que és, en realitat, qui tanca la cultura a l'escola i la fa morir d'avorriment.

A mi m'agradaria tenir una vareta màgica (o un pinzell tan màgic com el d'en Sorolla; aquell del traç ràpid i gruixut) per comunicar a tots aquests adolescents que malden per ser lliures i reconeixen que no ho són, que busquen i no troben, que són –quan volen– creatius, espontanis, divertits; i sovint aguts; i en molts moments fins i tot genials. M'agradaria comunicar-los l'impuls que expressen els quadres del pintor. Aquest impuls de vida i de plaer, de llibertat i memòria, de llum –molta llum!– , de frescor, vent i joc que és el que defineix –i que també podria enriquir– la seva vida d'adults a mig fer.

Allò que busquen tots junts anant a la platja ara que ha arribat el bon temps, els ho podria donar un pinzell màgic, ho podrien trobar –també tot junts i per iniciativa pròpia– anant a veure l'exposició. Quina llàstima, no?

 

Roser Atmetlla

Escriptora i editora de Promoartyou

 

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus