La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > Quim Bonal, un mestre per al diàleg entre el piano i la terra.

Revista

Quim Bonal, un mestre per al diàleg entre el piano i la terra.

17/08/2014

Aquest passat dissabte, 26 de juliol de 2014, vam fer camí cap a l'Alt Empordà, cap a Sant Pere Pescador, per assistir a un dels molts concerts dins dels nombrosos Festivals d'estiu que s'organitzen a tota la costa catalana. A la recerca corporal de descans, llibertat, sol, mar i aire, Catalunya també pot oferir un complement espiritual d'alt voltatge amb paisatge, art, temples, monuments, història i música de gran qualitat.

 

El concert de dissabte a l'Església de Sant Pere Pescador va ser un recital de piano a càrrec d'en Quim Bonal. Feia temps que des de Promoartyou teníem moltes ganes de poder-lo escoltar en directe, des de que ens va escriure, en aquell seu primer article "Com he esdevingut pianista", sobre quines havien estat les seves motivacions i quina era la seva obsessió per la recerca del so.

En Quim Bonal és un virtuós del piano. Un estudiós, un treballador i un artista. I ja només d'entrada hem d'agrair-li que hagués volgut programar una bona part del concert amb autors catalans i amb algunes de les seves obres menys conegudes.

A la primera part va començar interpretant-nos Mompou, amb les seves Variacions sobre un tema de Chopin, i va ser llavors quan va saber-nos mostrar com és capaç de recrear el so, nota per nota, buscant la profunditat, les moltes i diverses intensitats, i de crear com una mena d'espai magnètic que et fa ser conscient de les diferents harmonies i de quin efecte sensorial i anímic van causant en cada moment. Quim Bonal busca un so energètic, provocant un diàleg entre la terra i l'instrument, que ell mateix va conduint, destacant, modulant... La profunditat de so és tan impactant, que en un moment donat vaig voler mirar si duia sabates, perquè la sensació era tan d'arrel, que semblava que estigués tocant descalç i agafés el so directament d'una caixa de ressonància, sota els seus peus.

Realment, Quim Bonal és excel·lent a l'hora de transmetre la sensibilitat i senzillesa profundes de compositors com ara Mompou o l'eclecticisme i les reminiscències diverses, com vam veure també en la Sonatina en Do Major de Taltabull.

Però no per ser un mestre en la filigrana sonora i emocional i un pianista extremadament elegant en el gest deixa, per això, de ser un gran virtuós. Tal i com va demostrar-nos a la segona part interpretant l'Allegro de concert op. 48 de Granados, Mujeres españolas op. 73 de Turina i l'arriscada Fantasía Baetica de Falla, a Quim Bonal li corren els dits, com si tot li fos fàcil. Amb les notes tan netes i el so tan cuidat com en la primera part, el  pianista va saber abordar unes obres de dificultat extrema i va deixar ben clar que és un concertista amb majúscules.

Per dir alguna cosa i només a títol de recomanació, a un pianista que brilla tant en la introspecció i en la profunditat vertical, li diríem que en abordar obres de virtuosisme expansiu o de més "foc", com ara les de Falla, Granados o Turina, mirés de sentir també, en igual intensitat, la força oposada en la línia horitzontal; i deixés eixamplar la interpretació, des de l'estómac, obrint encara més tota la zona toràcica per deixar-ho fluir millor. És així com un artista tan dedicat, delicat i intens en el detall podrà arribar a copsar encara millor l'arquitectura o el sentit general de l'obra musical. I aconseguirà de transmetre tanta intensitat en la "part" com en el "tot".

I és que havent-nos demostrat aquest nivell i aquest potencial, volem reivindicar que a n'en Quim Bonal caldria poder-lo veure tocar molt més sovint. Ja no només en sales de concert, sinó també en escoles o conservatoris de música, perquè creiem que aquesta gran sensibilitat en la interpretació i aquest acurat tractament del so, han de poder ser transmesos a les properes generacions de pianistes, les quals anem observant, dissortadament, cada vegada més encarrilades cap a la capacitat tècnica i la fredor expressiva que cap a la interpretació vertadera.

Per això, volem acabar aquesta ressenya animant des d'aquí els municipis organitzadors d'aquests festivals d'estiu perquè segueixin programant amb el criteri de donar cabuda els artistes de casa nostra que, com ara en Quim Bonal, cada dia ens sorprenen més pel que tenen a dir, per la qualitat musical creixent que ens ofereixen i per tot el que poden ensenyar.

 

Cristina Viñas

Directora de Promoartyou

 

Veure el perfil complet de l'artista

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus