La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > La MUSIIKKITALO de Helsinki acull Ala Voronkova

Revista

La MUSIIKKITALO de Helsinki acull Ala Voronkova

Ala Voronkova durant la interpretació
Sala de música de cambra
Sala Simfònica
Helsinki Music Center
10/12/2014

La violinista va interpretar Els 24 Capricis de Paganini davant d'un públic que va aplaudir entusiasmat.

El passat 9 de novembre Ala Voronkova tocava, a Helsinki, l'obra que representa el virtuosisme per excel·lència dins del món de la interpretació del violí.

Els finlandesos ho saben. També saben d'altres coses. No en va són un dels països números 1 en l'informe PISA. Per aquells als que aquestes sigles no els resultin familiars, es tracta de l'Informe del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants. És a dir: l'examen que diu quins infants són els més cultes i millor preparats del món. Val a dir que Espanya "treu males notes" en aquest informe. De les pitjors entre els països de la Unió Europea.

El que no em queda clar és si gràcies a que els finlandesos saben de matemàtiques, llengua i ciències, també són capaços de valorar la música clàssica. O més aviat deu ser que quan un sistema educatiu funciona, funciona en la màxima amplitud de les possibilitats. Saben música, perquè és que saben de tot. I quan se'n sap, es valora i es respecta allò que s'ha après, allò que es bo, allò que és capaç de formar i de fer evolucionar la persona. I la música s'eleva allà on s'ha d'elevar: a la categoria de privilegi. I l'artista es respectat i considerat com allò que és: un ésser també privilegiat. Un ésser digne d'admiració i òbviament reverenciat.

Els finlandesos també saben d'arquitectura. La Musiikkitalo o el "Centre de la Música" a Helsinki és una obra de nova construcció. Va inaugurar-se el 2011 i està considerat com un prodigi de bellesa, de funcionalitat i d'acústica. "Les tres gràcies", vaja, pel que a auditoris musicals es refereix.

Dit per Ala Voronkova: "aquella sala toda hecha de madera es tan bonita, que sólo de verla y de estar ahí parece que te ayuda a tocar al máximo de tus possibilidades".

La sala estava plena i el públic aplaudia entusiasmat pel mèrit i per l'art d'aquella dona, d'aquella artista que els estava removent tantes emocions en els seus seients.

Potser si Catalunya i Espanya no estiguessin a la cua en l'examen sobre el sistema educatiu; potser si haguéssim après alguna cosa, aquí passaria com a Finlàndia: la música clàssica ompliria les sales, perquè encara gaudiria tant de vells com de nous públics. I, qui ho sap, potser els nostres programadors sabrien veure els grans intèrprets que hi ha a casa, al nostre voltant, que aquí malviuen i que ara només saben reconèixer els programadors finlandesos o aquells que han estat educats en països amb millor nota, tan cultural com social.

 

Cristina Viñas

Directora de Promoartyou

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus