La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “Frederic Viñals, pintor de les essències andreuenques”

Revista

“Frederic Viñals, pintor de les essències andreuenques”

Sant Andreu, al 1948
Les Vinyes de la Trinitat
Montornès
Carretera de la Gineueta
Vies a Sant Andreu
12/02/2015

El passat dimarts 3 de febrer, al centre cultural “Can Fabra” de Sant Andreu, va ser inaugurada l'exposició “Frederic Viñals, pintor de les essències andreuenques” que recull una mostra de paisatges naturals de Sant Andreu i també d'altres barris de Barcelona, com Horta o la Guineueta, entre els anys 30 i 50.

 

Veient l'exposició...

Sobta contemplar els pobles dels voltants de Barcelona tal com eren abans del “desarrollismo”, l'etapa econòmica de finals del franquisme que va transformar el paisatge de l'actual zona metropolitana convertint-lo en un paisatge industrial, superpoblat i caòtic.

Frederic Viñals, que es definia com un pintor que “estudiava del natural”, recull un paisatge perdut, de camp i muntanya, bellíssim, i molt sorprenent. Un aire de nostàlgia d'allò que ja no és, però que la seva pintura conserva.

Amb tot, fixant-nos només en el valor estrictament documental de les seves pintures, no reconeixeríem prou el mèrit de Frederic Viñals. A la seva obra –pintures a l'oli i també aquarel·les– hi domina la llum, que en realitat esdevé el tema recurrent de tots els paisatges i de les quatre estacions.

Pintor autodidacte, però artísticament molt ben format i amb una sensibilitat que sobretot es manifesta en l'elegància i la força de les seves aquarel·les, té la capacitat de captar l'instant, la vida que transmet el paisatge.

En llegir la seva biografia, hem vist que va ser un dels molts grans talents que es varen veure forçats a guanyar-se la vida al marge de la seva vocació per causa de la Guerra Civil i d'una postguerra massa llarga. És de justícia reivindicar-lo i reivindicar-los.  

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus