La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > GRÀCIES PER "WE LOVE MOZART"!!!

Revista

GRÀCIES PER "WE LOVE MOZART"!!!

12/02/2015

Gràcies al públic (i sobretot a aquells que es van quedar sense entrada). Gràcies per haver cregut en la proposta. Gràcies per l'organització. Gràcies per la difusió.

 

Gràcies per haver dit  SÍ a la Cultura  

Aviat farà una setmana del concert  “WE LOVE MOZART" que vaig tenir la sort de realitzar junt amb el meu amic i pianista Carles Puig.

A mesura que vaig fent recitals per aquests móns de Déu, me n’adono que puc arribar a ser pesada amb la difusió. No em considero ni millor ni pitjor que ningú, no penso pas en cap moment que la meva actuació, en aquell dia concret hagi de ser el millor encert, a l'hora de triar, per anar-me a veure.

Senzillament és una oferta més, que es pot oferir en una ciutat, però sempre és quelcom que he estudiat i pensat amb molt de carinyo i amb tot el respecte pels diferents autors que conformen el repertori. Crec molt amb el que faig i sobretot, crec amb l’aposta que fan molts teatres, centre cívics, sales de concert, museus i un llarg etc.de promotors de l'art i la cultura

Però penso també en la gran quantitat que, de vegades i fins i tot amb preus simbòlics o bé, encara més: amb concerts gratuïts, la gent no mou cap dit.

Tots volem cultura però a vegades som els primers que no volem sortir de casa.

Hem de sortir, hem de poder gaudir de l’oferta que hi ha a les ciutats, per què sols així podrem dir SI a la cultura.

Des d’aquest humil escrit, vull donar les gràcies a la bona disposició i l’excel·lent organització dels professionals que formen part de l’Auditori del complex Fort Pienc.

I no em vull oblidar, del públic assistent perquè és per ells que podem pujar a l’escenari.

Sobretot a la Míriam (direcció) que es va enamorar de la nostra proposta.

També es mereixen totes les paraules d’agraïment tot el públic que va venir predisposat a escoltar la música d’aquest Austríac universal i es va haver de quedar sense entrada perquè ja no es permetia més aforament

Ah! i no em puc ni em vull oblidar de les fotografíes que va realitzar Ricard Alonso per la Scena e pronta 2011, que capta amb imatges allò que va més enllà de cap explicació. Gràcies.

 

Indira.

 

 

Arxivat a: Música, Clàssica, Òpera
comments powered by Disqus