La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > RECORDEM: “Ana Maria Matute no ha mort”

Revista

RECORDEM: “Ana Maria Matute no ha mort”

Ana María Matute
20/04/2015

"No puedo creer que mi parte no corruptible acabe con el resto. Necesito y deseo creer que eso perdura, no sé cómo ni dónde." - Extret de l'entrevista publicada a La Vanguardia (19/06/1998)-

 

Ha mort Ana Maria Matute.

I el fet que un escriptor se'ns mori, és una cosa que els lectors sentim d'una manera especialment intensa. La seva obra es tanca i es fixa. No escriurà res més. No li llegirem res de nou. 

Hi ha escriptors que es jubilen, que en un moment donat o a una determinada edat, diuen que no volen escriure més, que estan cansats o que ja no tenen res a dir. No era el cas d'Ana Maria Matute.

En una entrevista que li va fer Anna Caballé ja fa uns quants anys, i fent referència a una idea per a un llibre que li voltava pel cap en aquell moment, va dir somrient: “Me tengo que dar prisa porque tengo 83 años y no me quiero quedar con un libro entre pecho y espalda.” Tot seguit, va afegir: “Mientras tenga algo que decir, algo que comunicar...”.

Hi penso sovint en això, en les coses que tenim a dir, a comunicar... I, potser, més que un voler expressar una idea en concret, el que sentim és sobretot un impuls que arrela a les profunditats d'allò que som. Jo crec que tots el tenim, i que tots mirem d'expressar-lo en la mateixa mesura que anem vivint. Els escriptors, a més a més, s'esforcen a transformar-lo en paraules... i obres.

No sé com era Ana Maria Matute. Sé, però, que m'agradava veure-la i sentir-la a les entrevistes i que m'agradava especialment quan parlava de la infància. Perquè, per a mi, aquest era nucli de la seva obra i allò que admiro de la seva feina, del seu intent de concretar i arribar a expressar allò que l’empenyia. És a dir, d'arribar a concretar-se i a expressar-se a si mateixa.

Parlant del desert va dir que el sol no s'hi pon lentament, sinó de cop. I afegia: com a la infància. “La infancia es un mundo que se rompe (en fer-nos grans). De pronto, te quedas sin nada.”

I això no em sembla exactament una idea, sinó aquell impuls de què us parlava, allò que ella ha anat resseguint i escoltant al llarg dels anys tot escrivint.

Les obres que tenen això ni es fixen ni es tanquen, encara que l'escriptor no escrigui més.  I tot i que a vegades els lectors sentim d'una manera especialment intensa la mort d'un escriptor, en aquest cas a mi em sembla que cal dir: “Ana Maria Matute no ha mort.”

 

Roser Atmetlla

Escriptora i editora de Promoartyou

 

 

"Quisiera que mis libros duraran, porque yo estoy ahí. Si alguien me ha querido y desea encontrarme, que venga a ellos. Yo estoy ahí, en todos mis libros. En los mejores y en los peores.”

Ana Maria Matute

 

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus