La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > RECORDEM: EL PROJECTE DE... ...MÒNICA MIRÓ VINAIXA. Professora, traductora, assagista, poeta i editora.

Revista

RECORDEM: EL PROJECTE DE... ...MÒNICA MIRÓ VINAIXA. Professora, traductora, assagista, poeta i editora.

Mònica Miró Vinaixa, amb "Perennia" a les mans
Mònica Miró Vinaixa, amb "Perennia" a les mans
Exemple d'epígraf romà
Exemple d'epígraf romà
20/04/2015

En aquesta entrevista, Mònica Miró ens parla del seu últim llibre: un recull de 50 epitafis llatins versificats. El títol de l’obra –“Perennia”, que significa “allò que dura, el que és etern, immortal, immarcescible” – ens ha semblat molt ben trobat ja que, com la mateixa autora explica, “l’epigrafia funerària llatina neix, en bona part, de l’anhel de romandre, de perdurar, de vèncer l’oblit amb la paraula i gràcies al record d’aquells que ja no hi són.”


 

Mònica Miró Vinaixa

PERENNIA. Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe. 

Godall edicions.

 

 

Qüestionari Promoartyou

 

    1. Amb quina de les cinc categories —professora, traductora, assagista, poeta o editora— et sents més identificada? 

    Exercir com a professora és el que més em satisfà i m’interessa. D’altra banda, estic segura que llegir i escriure són els dos instruments bàsics d’un bon professor i les dues competències fonamentals que ha de saber transmetre. Tota la resta deriva d’això.

    2. Ets filòloga de formació. I professora d’escriptura. És veritat que les paraules se les enduu el vent? 

    Les paraules ho són tot, tant si les dius com si les escrius. La dita uerba uolant, scripta manent posa l’èmfasi en la necessitat de fixar en el temps allò que pot ser oblidat. La literatura és l’art de la memòria, i el filòleg és aquell que s’estima la llengua i les creacions d’aquesta llengua.

    3. Haver estudiat filologia dóna algun avantatge a l’hora d’escriure poesia?

    El poeta i el filòleg treballen amb una mateixa matèria però des d’una mirada diferent. De vegades convergeixen; al més sovint, no. Per a escriure calen uns coneixements tècnics que es poden adquirir però també elements intangibles que tenen a veure amb una forma de mirar, d’interioritzar i d’expressar que va més enllà de qualsevol teoria o ofici après.

    4. Com a poeta quin creus que és el teu punt fort?

    Si a Espriu li causava terror la paraula poeta, jo de cap de les maneres me la puc aplicar. Tinc, si de cas, una sensibilitat especial que es tradueix en una manera de mirar i en una manera d’escriure tant en els textos en prosa com en les incursions poètiques.

    5. La filologia és una vocació?

    És un ofici com qualsevol altre. Que les persones que ens hi dediquem puguem fer-ho des d’una actitud vocacional crec que ens perjudica més que no pas ens beneficia.

    6. Et sembla que els filòlegs poden aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim? I els poetes?

    En una societat en què tot es planteja en termes de profit econòmic o material, sembla que els agents de la cultura són superflus, innecessaris. Ho deuen ser. Tanmateix, si l’ésser humà ha de conservar alguna esperança potser hauríem d’atorgar més veu als poetes, als filòsofs i a les persones que treballen l’home des de dins.

    7. Pel que fa a l’estudi de la cultura clàssica, què li falta a aquest país?

    Tenir consciència de passat i de la importància del passat. Estimar la cultura d’una manera profunda. En aquests temes, no n’hi ha prou amb fer clic sobre una maneta amb el dit amunt que significa “M’agrada”.

    8. Si tornessis a néixer, què series?

    Ocell de bon averany, o metgessa. O potser un altre cop el que sóc, igual però diferent.

 

 

Si us plau, parla’ns ara del teu projecte:

— Què és un epígraf?

— Una inscripció gravada en un suport dur (pedra, marbre, bronze, plom, ceràmica...) amb finalitat honorífica, votiva, funerària, propagandística, informativa, etc.

— En quin moment neix la idea de fer un llibre com aquest? I quin ha estat el procés que has seguit fins arribar a l’obra acabada?

— La idea de materialitzar aquest projecte en el llibre tal com el tenim a les mans ara neix durant una conversa informal en el context d’una sobretaula amb cinc escriptores de contes, una de les quals és la Matilde Martínez, l’editora de Godall. Ara bé, el meu interès per la poesia epigràfica llatina és antic: vaig fer una tesi de llicenciatura que versava sobre epigrafia i vaig treballar durant anys els Carmina Latina Epigraphica.

— Quin paper hi té Godall edicions en tot aquest procés?

— Godall edicions ha confiat en el projecte, m’ha donat llibertat absoluta per enfocar-lo com a mi m’ha plagut i ha posat les eines per a elaborar la millor edició possible, com així ha estat. I tot des de l’emoció, la complicitat i l’entusiasme.

— Per què vas escollir la paraula Perennia com a títol del llibre?

— Perennia és el nominatiu, vocatiu i acusatiu plural neutre de l’adjectiu llatí perennis, perenne, que significa allò que dura, el que és etern, immortal, immarcescible. L’epigrafia funerària llatina neix, en bona part, d’aquest anhel de romandre, de perdurar, de vèncer l’oblit amb la paraula i gràcies al record d’aquells que ja no hi són.

— A la introducció expliques que es conserven uns 5.000 epígrafs llatins versificats. Quins criteris has seguit per triar-ne 50?

— En primer lloc, que tinguessin una especial qualitat literària i que aquesta qualitat es transformés en emoció poètica. En segon lloc, que hi estiguessin ben representats temes, tòpics, estils, tipus de mort i de morts, i concepcions sobre la mort. I, en tercer lloc, que les peces triades, un cop posades les unes al costat de les altres, confegissin un discurs cultural, estètic i humà sobre la mort capaç de satisfer-me com a escriptora.

— Creus que l'epígraf tenia a l'imperi romà el mateix valor que actualment, a la nostra societat, hi té la imatge?

— En el món romà, l’epigrafia és un mitjà de comunicació molt potent tant en l’àmbit privat com en l’esfera pública. Seria erroni creure que un epígraf és només un text. Amb molta freqüència el text dialoga amb el monument o suport en què està inscrit, amb el paisatge en què s’ubica i amb l’aparat iconogràfic que l’acompanya. Per tant, l’epitafi té un caràcter monumental que l’acosta, en efecte, a la nostra noció d’imatge. Tanmateix, molt em temo que les nostres imatges acostumen a ser més efímeres, portadores de missatges que caduquen al moment. 

— Hi ha diferències en la manera com els romans encaraven la mort i en com ho fem nosaltres?

— No es poden fer generalitzacions sobre com concebien la mort els romans. Ni tan sols sobre com la concebem nosaltres. Des de l’assumpció resignada fins a l’establiment d’un imaginari del més enllà, hi ha mil maneres de viure-la i de pensar-la. Podríem dir, però, que, a la Roma antiga, predomina una concepció de la vida com a trànsit entre el no-res i el no-res, fet que convida, això no obstant, a aprofitar-la al màxim, a gaudir-ne intensament.

— N'hi ha prou amb l'amor a la llengua per portar a terme un recull com aquest?

— Aquest recull és la culminació d’una llarga etapa en què he passat de veure aquests epígrafs com a elements de cultura material que calia analitzar des de la filologia i des de l’arqueologia, entre altres disciplines, a considerar-los des d’una perspectiva alhora literària i humana. Podríem dir que és un llibre que s’ha anat forjant durant més de vint anys i que ara ha pres la forma que millor revela el que aquests textos signifiquen per a mi.

— Tot i el pròleg que orienta el lector, sembla que hagis volgut presentar Perennia més com un llibre de poesia que com una obra de caire acadèmic...

— En efecte. És un llibre de poesia i per aquesta raó es publica a “Cadup”, el segell de poesia de Godall edicions. No hi he volgut fer cap exercici d’erudició i això explica l’absència absoluta de notes contextuals a la manera acadèmica. Desitjo que els textos arribin al lector actual en el seu despullament, sense enfarfegaments tècnics ni digressions innecessàries. Em nego a presentar-los com a relíquies del passat, perquè tenen un missatge vàlid en qualsevol temps i en qualsevol espai.

— A quina mena de lector penses que pot arribar Perennia?

— A qualsevol lector que hagi fet una mínima reflexió sobre el que som o no som, sobre el sentit de la vida i el sentit de la mort, sobre el temps i la seva empremta en els éssers. A tot aquell que hagi experimentat la pèrdua i que s’hi pugui reconèixer tant en l’exercici del dol com en la idea que la vida dels morts rau en la memòria dels vius.

— Quins altres llibres has publicat?

— A més de nombrosos mètodes per a l’aprenentatge de la llengua llatina i de la llengua catalana, i de múltiples estudis sobre cultura clàssica i antropologia de les religions, voldria fer esment dels treballs que he fet amb Abraham Mohino Balet, com a editors —Autoretrat de Mercè Rodoreda i La poesia essencial de Rosa Leveroni— i com a poetes —els llibres d’haikus En el límit de l’ombra pols de cinabri i Persistència del blanc titani en temps dels ametllers batuts.

— També ets traductora...

— Sí, recentment he traduït del francès i del llatí. Per a l’Art de la Memòria edicions he fet la traducció i edició anotada de l’obra de Madame de Staël De la influència de les passions en la felicitat dels individus i de les nacions i per a editorial Entrecomes, El llibre del vi, catorzè volum de la Història Natural de Plini el Vell, a més, és clar, dels poemes de Perennia que ara ha tret a la llum Godall edicions.

— Tens alguna altra obra en perspectiva? 

— A més de traduir del català al castellà el poemari Perennia, fa cinc anys que treballo en la restitució d’una figura intel·lectual de primer ordre, que, com a lamentable conseqüència dels efectes d’una guerra, d’un exili i d’una memòria històrica permanentment mutilada, resta com un gran ignorat en el nostre país. Aquesta restitució va lligada a l’edició i difusió de la seva obra completa, que confio que aviat pugui veure la llum.

— Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

— Per la dimensió poètica dels textos. Per com aborda una reflexió profunda sobre la mort. Per la bellesa de l’edició.

— Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

— Es podria parlar de la tradició en què s’emmarca una obra com Perennia, de la relació que estableix l’epigrafia amb la literatura, de l’existència d’obres modernes i contemporànies, com ara l’Antologia de Spoon River d’Edgar Lee Masters, que adquireixen una dimensió encara més pregona a la llum dels precedents grecollatins tant literaris com epigràfics. Som en la mesura en què hem estat. Pouar en el passat il·lumina el present.

 

Gràcies, Mònica, per haver-nos aportat  tanta qualitat amb les teves respostes.

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou


 

Presentació de PERENNIA. Poesia epigràfica llatina. Edició bilingüe. Dilluns 13 d'abril, a les 19h. Llibreria Documenta. Pau Claris 144. Barcelona 

 

 

 

Mònica Miró Vinaixa 

Llicenciada en Filologia Clàssica (Llatí) i en Filologia Romànica (Francès) per la Universitat de Barcelona. Màster en Història de les Religions per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Professora, traductora, assagista, poeta i editora. 

Universitat de Barcelona (Departaments de Filologia Llatina i de Filologia Francesa).

Universitat Oberta de Catalunya (Estudis d’Arts i Humanitats).

Universitat Pompeu Fabra (Departament d’Humanitats).

Col·labora habitualment amb la Fundació Arqueològica Clos – Museu Egipci de Barcelona, amb l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, amb el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya i amb la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics.

Des del curs 2011-2012 és professora d’escriptura creativa (gèneres autobiogràfics i de ficció en modalitat presencial i virtual) a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

Com a investigadora i assagista, ha desenvolupat les seves recerques en els camps de l’epigrafia romana, la llengua i la literatura llatines, la tradició clàssica, la mitologia i la religió romanes, l’antropologia de la religió, l’antiguitat tardana, i la llengua i la literatura catalanes, disciplines sobre les quals ha publicat nombrosos manuals, estudis monogràfics, articles i materials multimèdia i en línia.

Ha treballat també per a diverses editorials com a redactora, coordinadora de projectes, traductora, editora, lectora, documentalista i correctora ortotipogràfica i d’estil.

Ha assumit la direcció acadèmica i la coordinació de continguts de nombrosos materials didàctics per a entorns virtuals d’aprenentatge i, en especial, de mètodes per a l’estudi de la llengua llatina i catalana.

 

 

 

Arxius adjunts

comments powered by Disqus