La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > RECORDEM: "Com a creador tinc dret a viure de la meva feina de la mateixa manera que un forner, un mecànic o un metge."

Revista

RECORDEM: "Com a creador tinc dret a viure de la meva feina de la mateixa manera que un forner, un mecànic o un metge."

L'APE al Parlament de Catalunya
20/04/2015

La plataforma Autores i Autors en Perill d'Extinció (APE) va ser fundada fa un any i mig per un grup d'escriptores i escriptors de literatura infantil i juvenil. L'objectiu? Lluitar contra la socialització dels llibres de lectura. Des de Promoartyou, hem entrevistat Eduard Márquez, que és un dels seus membres.

 

 "Que la cultura estigui a l'abast de tothom no pot recaure sobre les espatlles de qui la fa".

— Com i en quin moment neix la plataforma APE (Autores i Autors en Perill d'Extinció)?

— APE neix d'una primera conversa entre dues escriptores, la Gemma Lienas i la Maite Carranza, al llarg de la qual comparteixen la seva preocupació pel fet que han notat una davallada important de les vendes dels seus llibres i es troben, cada cop més sovint, que, a les escoles que visiten, els llibres que han llegit els nens ja no són dels nens, sinó de l'aula.

En aquell moment, decideixen convocar a altres escriptors de literatura infantil i juvenil (David Nel·lo, Jordi Sierra i Fabra, Àngel Burgas, Francesc Miralles, Anna Manso, Maria Carme Roca, Andreu Martín, Santi Baró, Joan-Antoni Martín Piñol...) per veure si això també ens està passant i què en pensem.

Va resultar que era un problema que tots havíem percebut a les escoles i vam decidir engegar una plataforma, primer, per conscienciar i, segon, per intentar trobar-hi solucions.

— El problema és la socialització del llibre?

— La idea de la socialització neix, fonamentalment, centrada en el llibre de text, perquè es considera que és molt car i que sovint només serveix per a un any o per a dos... El problema és haver ampliat la socialització al llibre de lectura. Això vol dir que des de l'escola es compren 25 o 30 exemplars d'un títol que després es queden a l'aula un curs rere l'altre. 

— I això no és bo?

— A l'origen, hi ha la intenció, des de la direcció dels centres o (més sovint) des de les AMPES, que les famílies es puguin estalviar els calés de comprar el llibre de lectura en un període en què la gent va molt justa. Però és una solució que no té en compte les conseqüències que se'n deriven. 

— Quin tipus de conseqüències?

— A la compareixença que vam fer davant la Comissió de Cultura del Parlament el passat dijous 23 d'octubre, vam centrar els efectes negatius de la socialització en quatre punts. Els efectes personals i individuals pel que fa a l'alumne, al nen; els efectes escolars i pedagògics; els efectes sobre el sector, és a dir, sobre el món del llibre, amb totes les seves baules: editors, distribuïdors, llibreters i, evidentment,  sobre els creadors, és a dir, els escriptors, i, finalment, els efectes culturals.

— Des de la APE, com penseu que pot afectar a l'alumne, al nen, la socialització?

— En molts casos, els únics llibres que entren a les cases són els recomanats des de l'escola. I, si aquests llibres es deixen de comprar, el nen ja no va a la llibreria, no tria i remena, no el folra, no hi posa el nom i, en l'hipotètic cas que l'autor vagi a l'escola, no el tindrà dedicat i no se'l podrà emportar a casa per formar el que per a nosaltres és fonamental, que és la seva biblioteca personal: els llibres que l'han fet créixer, que l’han enriquit, que l'han emocionat... A més a més, la família es desvincula del procés de creixement lector: no visita la llibreria, ja s'ho troba tot fet.

— Penses que l'amor a la lectura té alguna cosa a veure amb l'amor al llibre com a objecte?

— No és només l'amor a la lectura per la possessió física de l'objecte, sinó per tot el que aquesta possessió comporta: passejar-lo, dur-lo amb tu quan te'n vas de vacances, llegir-lo en companyia, amb amics, amb els pares... Forma part del bagatge personal... Perquè els llibres que hem llegit són la nostra història.

I, si ensenyem al nen que el llibre només forma part del material pedagògic, com que rep el mateix tracte que la goma, el regle o el llibre de text, va perdent valor, i la relació afectiva que hi podria establir es va diluint. Ja no hi ha el vincle afectiu que fa que sigui una cosa que vull tenir, que regalo, que deixo als meus amics...

— Tan cars són els llibres de lectura?

— Estem parlant de llibres que, com a molt, poden costar deu euros. I estem parlant, a tot estirar, de tres llibres a l'any: un per trimestre. La socialització potser podia tenir un sentit positiu, però, en el moment que l’ampliem del material escolar i del llibre de text al llibre de lectura...

— Però quina ha estat la causa que es fes aquesta transició?

— Penso que s'hi barregen moltes coses. Primer, les motivacions econòmiques, perquè és cert que hi ha molta gent que no pot comprar els llibres. Però també hi ha la idea de compartir, que pedagògicament és bona, però que té conseqüències molt més greus que el bé que vol obtenir. I hi ha també les intencions ecològiques: si els llibres es comparteixem, trinxem menys arbres per fer-los. La veritat és que ens hem fet un tip de sentir aquests tres arguments. I tot plegat està molt bé, però l'escola i els pares també han d'ensenyar al nen que tenir un llibre és important, que anar a les llibreries és important, que regalar llibres està bé, que el llibre té un valor econòmic i que darrere el llibre hi ha un creador que el fa i que necessita vendre llibres per continuar creant. Hem d'ensenyar al nen que les coses no són gratis, que al darrere hi ha l'esforç i el treball dels que ens agrada anomenar “treballadors de la cultura”. Per tant, hem de trobar mitjans per ajudar la gent que no pugui accedir a la compra del llibre. I és d'això que hem parlat, també, amb els partits.

— Aquí ens trobem amb les conseqüències negatives que la socialització té per al sector...

— És obvi, la socialització afecta la cadena sencera del llibre: editors, productors, enquadernadors, impressors, distribuïdors, llibreters i, per descomptat, la baula més important i també la més feble de tot aquest procés: l'autor. Perquè resulta que limita les seves possibilitats de supervivència: estem parlant d'escriptors que, en alguns casos, han perdut fins al 50% dels seus ingressos. Això vol dir que, per sobreviure, han de diversificar les seves activitats professionals, i això va en detriment de l'escriptura. Ens ha costat 30 anys tenir una literatura infantil i juvenil amb creadors sòlids que podien anar generant obra de qualitat. L'amateurisme forçat de l'escriptor ens sembla una reculada sectorial important.

— Sembla que la propietat intel·lectual s'hagi devaluat. Penses que Internet, amb les pràctiques que assumeixen la gratuïtat dels continguts, hi ha ajudat?

— Sí, Internet ha afavorit la idea que la cultura és de tothom i que, com que és de tothom, me la baixo i no passa res. La impunitat absoluta amb la qual la gent es baixa pel·lícules, llibres... I molta gent ho defensa perquè la cultura ha d'estar a l'abast de tothom! Jo també hi estic d’acord, però que la cultura estigui a l'abast de tothom no pot recaure sobre les espatlles de qui la fa. Com a creador, tinc dret a viure de la meva feina de la mateixa manera que un forner, un mecànic o un metge. Perquè no socialitzem pas la feina dels mecànics i dels forners! La gent continua anant als forns i vull creure que encara paga el croissant!

— I els efectes culturals de la socialització?

— Si els llibres no es venen, es descataloguen i els autors han de guanyar-se la vida d'altres maneres. I com que l'escriptura esdevé una activitat amateur, escriuen menys perquè tenen menys temps i tampoc ja no visiten les escoles. En aquesta situació, com que ha disminuït la producció pròpia, els editors la importen, contracten traduccions. La pèrdua de títols en català i en castellà, doncs, comporta un procés d'estrangerització del referents culturals: els nens coneixen un grapat d'éssers màgics del món anglosaxó i no saben res dels minairons dels Pirineus. O, per exemple, el Halloween d'avui, el dia dels enamorats, el senyor gras de Nadal... Els nanos saben què és una sequoia i no saben distingir un roure d'una alzina. L'editor fa el que ha de fer: si no li arriben títols i en descataloga perquè no els ven, els tradueix. La conseqüència és l’empobriment cultural, per la pèrdua d'autors del país i per la pèrdua del vincle afectiu amb el lector. I la contradicció final de tot plegat: amb l'argument de facilitar l'accés a la cultura, la mateixa gratuïtat dels productes culturals elimina la possibilitat que en continuem creant.

— Des de la APE heu pensat en alguna solució?

— En aquests moments, estem acabant la primera part del nostre propòsit inicial, que era la conscienciació. La primera finalitat nostra és fer que el problema arribi al major nombre de gent per

intentar aconseguir una certa comprensió i generar actituds a favor del que estem fent. Ens ha costat un any i mig aconseguir el suport d’un bon nombre d’entitats culturals i educatives, de tots els partits polítics, dels sindicats, dels gremis i de les patronals, entre d’altres, però, un cop els ho hem explicat, ens han donat la raó.

La primera part del procés va culminar el dia 23 d'octubre amb una compareixença al Parlament davant la Comissió de Cultura. I sembla que, de cara al novembre, un document de bones pràctiques, que s'ha elaborat i ha estat consensuat per tots aquests organismes, serà firmat en un acte públic sota l'auspici de la Conselleria de Cultura i la d'Ensenyament. Allà hi vindran tots els actors implicats.

En aquest document hi ha compromisos: desaconsellar la socialització i, en la mesura del possible, evitar-la. Ara bé, aquí acabem la primera part de la feina. La segona part és fer una taula de treball per buscar i trobar solucions. Però no som els escriptors qui les hem de trobar sols, necessitem el suport dels polítics, dels gremis, de les associacions...

Estem acabant tot just el primer objectiu. I després veurem si tots els suports ens serviran per tirar endavant i trobar idees per solucionar el problema.

— Idees i lleis?

— La possibilitat de legislar sobre això la donem per perduda. És molt difícil fer lleis que resolguin el problema. Els mateixos polítics ens ho han dit. Però penso que la compareixença davant la comissió ha estat útil i que la taula de treball serà un pas endavant... I després, sobretot, a partir del document de bones pràctiques, convèncer els equips directius de les escoles i les AMPES. Més feina de conscienciació, perquè, de fet, el que passa és que la gent no hi cau: no cau en el fet que es rep un bé, que t'estàs enriquint emocionalment i intel·lectualment, i que la persona que ho fa possible no rep res a canvi.

 

Gràcies, en nom de tots!

 

Roser Atmetlla

Autora en Perill d'Extinció i editora de Promoartyou

 

Podeu veure aquí el video de la compareixença al Parlament

 

 

Arxivat a: Editorial
comments powered by Disqus