La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > FASCINANT NOU DISC D'INDIRA FERRER-MORATÓ, FUSIÓ DE LÍRICA I FLAMENC!

Revista

FASCINANT NOU DISC D'INDIRA FERRER-MORATÓ, FUSIÓ DE LÍRICA I FLAMENC!

Indira Ferrer-Morató
Paco Escobar, professor i guitarrista
24/05/2015

Acaba de sortir al mercat "EURIDICE XXI", el darrer CD de la nostra soprano més versàtil: Indira Ferrer-Morató i Paco Escobar, guitarrista. L'obra, que fusiona el flamenc amb la tradició clàssica, és el volum XXI de la sèrie Flamenco y Universidad, un projecte de la Càtedra de Flamenc de la Universitat de Sevilla.

 

Euridice XXI

Es tracta, doncs, d'una investigació musical on es parteix de les formes o palos del flamenc clàssic –seguiriyas, tangos, tanguillos o bulerías, entre altres estils– en diàleg amb altres gèneres com la lírica, la copla, el fado, el folklore català o la música contemporània.

Al disc hi trobem cançons de sempre com la "copla" “Y sin embargo te quiero” del trio Quintero, León i Quiroga que conviuen amb temes de l'òpera-tango María de Buenos Aires de Piazzola o la cançó tradicional catalana El testament d'Amèlia. I que han estat arranjats per a guitarra flamenca i veu lírica de soprano pel professor Paco Escobar, titular de Literatura Española de la Universitat de Sevilla que, a més a filòleg, és un gran guitarrista i compositor de flamenc.

 

Aquesta fusió de lírica i flamenc que dóna com a resultat un producte tan fascinant, no ha estat però gens fàcil. Segons ens explica la mateixa Indira:

La meva mentalitat ha anat creixent, m’he anat interessant per diferents tipus de música i en el meu cas, he descobert que la versatilitat m’obre portes.

El meu pare sempre deia que era imprescindible buscar el “SI” i que per fer-ho un ha de confiar en si mateix. Repetir-se una i altra vegada: “jo puc”.

Vaig començar fa tres anys a treballar al costat d’un mestre del flamenc: Paco Escobar. Ha costat molt, no ha estat fàcil ja que vaig entrar en un terreny per a la meva admireu, però completament desconegut. Per a aquells que pensin que el flamenc és improvisació he de dir que s’allunyen molt de la realitat. Pot haver improvisació, però n’hi ha dins d’unes estructures molt concretes que has de dominar. 

La meva veu lírica havia d'encaixar en els diferents pals flamencs, elegits per Eurídice XXI i la guitarra de Paco Escobar havia de entendre amb la impostació de la meva veu. Dues coses imprescindibles per a aquesta fusió.

A continuació us deixo com a mostra, amb tres cançons, a veure si us agraden:

“Neofado” a Amália

“Aires de Habaneras” Sevilla / Cadiz

* Bonus track “María de Buenos Aires”

 

 

 

I també en video:  

comments powered by Disqus