La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “ROSTOLL”, EL PROJECTE DE...... MARIA DOLORS COLL MAGRÍ. Poeta

Revista

“ROSTOLL”, EL PROJECTE DE...... MARIA DOLORS COLL MAGRÍ. Poeta

04/06/2015

" Ens pesa el que ens falta. I la poesia m'ajuda a emplenar-me", ens diu la Maria Dolors Coll. En aquesta entrevista sobre "Rostoll", el seu llibre de poemes que tan encertadament ha publicat Godall Edicions, la poeta viu el seu procés de dol, buscant la fermesa en les seves arrels, el seu paisatge i la seva terra.

 

 

M. Dolors Coll Magrí

"ROSTOLL". 

Godall Edicions

 

 

Qüestionari Promoartyou

 

 

 1. En quin moment de la teva vida vas començar a escriure poesia?

 Per pròpia iniciativa, cap als 14 o 15 anys.

 2. D'on te'n ve l'impuls?

 L'impuls llavors va ser la reivindicació del que considerava just i, sobretot, la necessitat d´expressar les meues emocions.

 Més tard he notat que a l´origen del poema s´hi sol sentir el buit d´allò que ha sigut, és o es desconeix. Ens pesa el que ens falta. I la poesia m´ajuda a emplenar-me. M'esbrossa el camí que no necessàriament sé on em porta, encara que m´agrada aquest cert vertigen de no saber-ho.

 3. Reconeixes la influència directa d'altres poetes en la teva obra?

 No ben bé. Potser perquè en deu haver força. Sigui com sigui, m´atrapen especialment els qui saben omplir les paraules prou per no necessitar-ne gaires, els qui les situen i ens situen al límit.    

 4. Rima, ritme o imatge poètica, què trobes més important?

 Diria que el menys important és la rima. El ritme és una mica com l´aire que només notem quan ens manca. Imatge poètica, la justa.

 5. Si tornessis a néixer, què series?

 Probablement, la poesia i el contacte amb la natura seguirien en mi. 

 6. Et sembla que els artistes poden aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

 No sé concebre la societat sense art. L´art, en els seus múltiples vessants, en forma part intrínseca. És aliment necessari.

 7. Pel que fa a la poesia, què li falta a aquest país?

 Des de les institucions, una inversió potent i regular de recursos per promoure-la en el dia a dia, quotidianament, més enllà d´iniciatives puntuals.

 

 

 

Maria Dolors, si us plau, parla'ns ara de "ROSTOLL", el teu projecte:

 

— “Rostoll” és el teu tercer poemari, què el fa diferent dels altres?

— Els ullals a les entranyes.

Des del rostoll -des de “les despulles del blat segat” i “l'arranada espiga»- que marca el començament del llibre fins al paisatge de l'horta, a l'obra s'hi veu un procés o un progrés...

— Així mateix. “Rostoll” vol reflectir, dins de les limitacions, un procés de dol personal. El fet d´escriure el llibre n'és part. I entenem que el procés pot implicar un progrés com a conseqüència. Cosa que no significa superació.

Però tot i que es tracti del paisatge dels teus pares i de la teva infància, crida l'atenció que el temps verbal en quasibé tots els poemes no sigui el passat, sinó el present. Quina mena d'experiència és la que vols fer arribar al lector?

— És un paisatge que m´ha acompanyat sempre. També ara.

Aquest llibre no vol tenir gaire a veure amb el passat. Vol transmetre l´experiència del present que visc amb el pare i la mare des de la dimensió que obre el dol per la seua mort, i l´intent i la possibilitat de gestionar-lo. La poesia és un/el cordó umbilical que ens lliga.

El poema X recull un gest de la mare “Repassaves els rosers i en el lloc de la rosa mústia...” que com el del vers del poema III “Les teves rutines unides a la terra, pare”, m'han semblat gestos que ressonaven més enllà de la persona concreta i molt estimada...

— Gestos concrets i quotidians de la mare i el pare que associo a la llum i a la terra, a la possibilitat i a la senzillesa. I m´agrada veure´ls-hi. 

A “Rostoll” el cor esdevé l'òrgan del dolor. Un dolor que s'intensifica (i sacseja potser més el lector) perquè és descrit amb el vocabulari objectiu de l'anatomia. Cal inspiració per arribar a aquest nivell d'expressió?

— Buscava que el dolor s´expressés en les vísceres, des d´on s´ubica. Tocar els músculs del cor. I en tot cas, aquí la inspiració o qualsevol sinònim seria aquesta immediatesa. 

En aquesta obra, el jo poètic, d'alguna manera, busca la comunió amb la terra, però no la treballa... D'Almenar a Sant Cugat del Vallès hi ha molta distància?

— El conreu de la terra deu respirar per algun lloc, encara que no de forma explícita, perquè fins als 31 anys hi realitzava diverses tasques agrícoles; a l´època de la collita, sobretot.

De Sant Cugat del Vallès a l´horta d´Almenar hi ha al voltant d´una hora i mitja en cotxe. Hi vaig sovint.

Com a lema que inicia el llibre, cites un haiku. El moment d'il·luminació més que no pas de reflexió que busca aquest tipus de poesia japonesa tan especial, és també un objectiu en aquest poemari?

— Sí, diria que vaig a la recerca d´una certa il.luminació palpable que em reconforti. No sols des de la contemplació sinó des de l´acció. 

De fet, a la teva última obra, (“En sordina” publicada aquest 2015 per l'editorial Meteora) hi utilitzes exclusivament aquesta forma poètica...

— A “En sordina” parteixo de l´haiku per després sovint buidar-lo de la seua essència, en consonància amb l´acceleració actual. De manera que la fusió amb els elements i les estacions esdevenen quasi miratge. Ens fugen tot i tenir-los a l´abast perquè vivim fora del nostre ritme, escindits.

Si bé es tracta de l´última obra publicada, va ser escrita bàsicament abans del primer llibre meu publicat, tal com consta al pròleg de “Rés a mida” (Pagès Editors, 2000) 

Entre la publicació de “Niu en blanc” (2003) que és el teu segon llibre i la de “Rostoll” (2014) que és el tercer, hi ha onze anys de diferència. Deixar de publicar és deixar d'escriure?

Deixar de publicar no és deixar d´escriure. A vegades sí, perquè senzillament no hi ha res a dir o no acompanyen les circumstàncies. Però al costat d´un llibre publicat, o precedint-lo, n´hi sol haver algun altre que per raons diverses s´ha quedat encallat o al calaix. Almenys aquesta és la meua experiència. Però depèn de cadascú.

Tens alguna altra obra en perspectiva?

— Potser és que l´obra em té en perspectiva a mi, ja que un poema que vaig escriure el febrer del 2014 se m´ha revelat fa uns pocs mesos com l´inici d´un llibre que és a les beceroles. 

Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

— Penso que qui ha sofert una pèrdua hi pot trobar un company mentre camina per l´horta del Segrià, a tocar de la Noguera. I qui no l´ha sofert s´hi pot trobar, també.

I la tercera raó vindrà sola al llegir-lo. 

Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

— M´agradaria referir-me al muntatge d´audiovisuals (*) com una manera més de lectura poètica. Els meus són audiovisuals molt curts amb què acompanyo la recitació de poemes.

I agrair-vos l´oportunitat de poder dir el que he dit.

 

Agraïr-te a tu, que ens hagis guiat a través dels teus versos,

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou

 

(*) Aquí us deixem una mostra de lectura poètica mitjançant un muntatge audiovisual. Imatge, so, veu i poesia de M. Dolors Coll

 

comments powered by Disqus