La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > PER UNA CORBATA

Revista

PER UNA CORBATA

15/06/2015

Dimecres presentem "Un riu als ulls del corb", quart volum de la col·lecció de poesia de Godall Edicions, ‪"Cadup"‬, i primer llibre a l'editorial del barceloní Josep Maria Capilla. Qui és, Josep Maria, però? Ell mateix ha escrit la seva semblança.

SI SÓC ON SÓC , ÉS PER UNA CORBATA

Josep Maria Capilla

Vaig néixer a Barcelona la tardor de 1968. A partir dels deu anys, vaig passar els estius a Caldes de Malavella. És aquí on el paradís perdut de la meva infantesa planta bandera. És aquí on faig definitivament meva la llengua del país (outsider, sóc de llengua materna castellana). I és aquí on els bladars suaus, les alzines quasi negres que envolten cementiris petits, els capvespres d’estius humils de la Selva inicien el camí que sempre han lligat els ulls al paisatge. 

 A l’edat de 62 anys –jo en tenia 18--, va morir precipitadament el meu pare. La seva desaparició quasi sobtada comença a provocar una angoixa nova davant la mort i el pas del temps, angoixa que no m’ha abandonat mai. També als 18 vaig començar la carrera de filologia catalana a la Universitat de Barcelona.

 Un cop enllestida la carrera, començo a col·laborar amb l’editorial Columna, amb tasques de correcció i fins i tot de traducció: tradueixo de l’anglès al català El clan de l’ós de les cavernes, de Jean M. Auel.

 El 1993 comença la meva carrera laboral com a professor de llengua i literatura catalanes en una escola nord-americana de Barcelona. El contacte amb aquesta escola és crucial per als meus anys futurs. Fou el trampolí necessari per llançar-me a córrer món. Així, l’any 2000 abandono el país i faig cap Kobe, Japó. Kobe fou la porta d’entrada no només a la cultura japonesa, sinó a la cultura de l’est asiàtic en general. Allà vaig tenir la fortuna de començar a llegir els clàssics japonesos, poetes i novel·listes. Sobretot Ryokan, Basho, Issa; sobretot Mishima. També entro en contacte amb el budisme zen, però no des d’un punt de vista religiós o espiritual, sinó cultural, literari. L’obra de D. T. Suzuki, introductor de la cultura zen japonesa (el haiku, la pintura, la cerimònia del te, el tir amb arc...) a occident, em guià les primeres passes pels camins envitricollats d’aquest llenguatge totalment nou per mi.

 Mentrestant, escric. Jocs Florals de Blanes, 1988. Finalista als Jocs Florals de Barcelona, 1992. Premi Martí Dot, 1993, amb la conseqüent publicació del llibre de poemes Versos, temps i persones. Premi Joan Teixidor de poesia de la ciutat d’Olot (Haikus en línia), 2002, amb la publicació conjuntament amb Eudald Puig i Maria Rosa Roca del llibre A l’ombra del lotus.

 L’any 2003 aconsegueixo una feina com a professor d’espanyol per a estrangers a l’escola internacional de les Nacions Unides de Hanoi, Vietnam. En aquest temps, col·laboro amb articles d’opinió al diari Avui, a la revista Caràcters i al diari en línia Vilanova Digital (Eix Diari).

Finalment, el 2006 arribo a Xangai. Xangai, entre moltes altres coses, per mi significa la descoberta de l’art clàssic xinès. És a Xangai on enllesteixo un màster en Cultura de l’est asiàtic. La tesi final de màster m’obliga a reflexionar sobre la substància lírica que s’amaga rere els grans espais buits que sovint ocupen la superfície de la pintura xinesa clàssica.

Si sóc on sóc, és per una corbata. Una tarda de l’any 1992, tinc davant per davant un contracte per treballar en una escola privada com a professor de català per candidats a mosso d’esquadra. Just abans de signar-lo, el director de l’escola fa un comentari in extremis: “Per cert, hauries de dur corbata per treballar en aquesta casa”. Mai no vaig signar aquell contracte. I l’aventura continua. 



El quart ‘cadup’ de Godall Edicions té flaire oriental. Josep Maria Capilla residix entre la Xina, el Japó i el Vietnam des de fa gairebé una dècada. D’impregnar-se de la tradició poètica local, empeltar-la a la pròpia i amanir-la amb d’altres, com l’anglosaxona, naix Un riu als ulls del corb, que presentarem dimecres a la Ciutat Comtal.

Arxivat a: Literatura
comments powered by Disqus