La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > " DE CATALUNYA VINC..." El projecte de Patrícia Caicedo. Soprano

Revista

" DE CATALUNYA VINC..." El projecte de Patrícia Caicedo. Soprano

17/12/2015

Enamorats de Catalunya, el pianista grec Nikos Stavlas i la soprano i musicòloga colombiana, Dra. Patricia Caidedo, —experta en la interpretació i l'estudi de la cançó lírica o "Lied" llatino-americà— han editat un darrer CD de cançó lírica catalana, després d'haver presentat aquest mateix programa, amb gran èxit, als EEUU . En aquest disc hi trobareu obres d'autors com Toldrà, Morera, Mompou, Pahissa i Carlota Garriga. Un treball acurat i digne d'una especialista de la seva alçada. I una eina molt important per donar a coneixer la nostra cultura arreu del món.

 

Qüestionari Promoartyou:

 

1. Amb quina de les quatre categories –soprano, musicòloga, metge o comunicadora cultural– et sents més identificada?

És una pregunta difícil perquè cadascuna d’aquestes activitat respon a facetes diferents de la meva personalitat i dels meus interessos intel·lectuals. Amb tot, crec que per a mi són inseparables i interdependents. Vaig començar a estudiar música als 5 anys, i des de llavors aquest ha estat el llenguatge que em permet expressar millor les meves emocions. La medecina va venir després, ja a l’adolescència, pel desig de servir, de conèixer la naturalesa humana i de conèixer-me a mi mateixa. La musicologia, com a ciència social , em dóna eines per entendre la música dins d’un context històric i social, i així m’hi puc apropar no només des de l’emoció, sinó també entendre-la com a producte d’un moment determinat. Crec que el fil conductor de totes les meves activitats, que aparentment són molt diverses, és la comunicació. Comunicar emocions mitjançant la música, idees mitjançant els meus llibres i escrits musicològics, i comunicar també quan estic ensenyant.

2. La música i la medecina són dues vocacions inconciliables?

Crec que són dues professions molt properes. De fet, a l’antiga Grècia, la música era una part de la formació del metge.

En el meu cas, la formació mèdica ha estat molt important per entendre l’ésser humà en les seves dimensions física i emocional, i m’ha donat les eines imprescindibles per a la meva tasca de cantant i professora de cant.

D’altra banda, a la meva pròpia vida, la música m’ha servit com a bàlsam i medecina, m’ha curat i m’ha proporcionat els mitjans per aconseguir el benestar físic i emocional.

3. Quants anys fa que et dediques al cant professional?

Vaig començar a estudiar música al conservatori als 5 anys i a cantar als 12. Al llarg de tota l’adolescència vaig cantar música folklòrica i popular, però sense tècnica vocal.  Vaig començar els estudis de cant al conservatori quan vaig acabar la carrera de medecina, als 23 anys. I als 28 vaig decidir que volia seguir el camí de la música. És des d’aquell moment que m’hi dedico. Ara en tinc 46.

4. D'on et ve l'impuls de cantar?

És una necessitat vital, una manera d’expressar coses que no expressar de cap altra manera. Treure les emocions que porto a dins... Sóc molt sensible i aquesta sensibilitat l’expresso en les cançons. 

5. Però també has fundat i presideixes la plataforma Mundo Arts Inc., en la qual s'integren Barcelona Festival of Song, EYECatalunya, EYEWorld i MundoartsTV. Aquests projectes tenen un objectiu comú?

Sí, l’objectiu de tots aquests projectes és comunicar, compartir amb el món la riquesa de les músiques i les cultures que han nascut a la península Ibèrica i a l’Amèrica Llatina.

Sento que tots els meus projectes tenen com a denominador comú el desig de donar veu als qui prèviament no l’han tingut: visibilitzar les cultures i productes culturals que no han rebut l’atenció que mereixien, simplement perquè han estat produïts fora dels centres de poder i que, per aquesta raó, no han estat vistos o considerats com a objectes de valor.

Tinc un sentit molt fort de missió vital. I aquesta meva missió se centra en fer sortir a la llum els compositors i la música de la península Ibèrica i l’Amèrica Llatina. Coherent amb aquest missió, m’he dedicat a investigar, publicar llibres, gravar CD, crear espais per als artistes i compositors, com el festival, i finalment crear les plataformes per a la seva promoció internacional. Plataformes que, al segle XXI, es troben necessàriament a Internet.

6. T'agrada el qualificatiu “polifacètica”?

No tinc més remei que acceptar-lo. Crec que els meus múltiples interessos m’han portat a fer coses en àrees que aparentment són molt diferents, tot i que per a mi totes tenen relació, són parts inseparables del mateix.

7. Si tornessis a néixer què series?

Faria el mateix que estic fent. Naixeria i viuria al mateix lloc fent aquestes mateixes coses que considero la meva missió.

8. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Els artistes som indispensables per a la societat per tal d’expressar allò intangible i important: els valors, els sentiments i les emocions. En el món materialista que habitem, som més necessaris que mai. Totes les persones haurien de poder expressar-se artísticament, d’alguna manera. Això seria catàrtic i contribuiria a construir una societat més sana.

9. En l'aspecte musical què li falta a aquest país?

Crec que el punt més sensible i necessari es troba en l’educació artística. A les escoles, la formació de la sensibilitat i la formació artística haurien de tenir un paper més important. Estic convençuda que la sensibilitat i els gustos s’eduquen, es formen. A mesura que es millori aquest aspecte, augmentarà les audiències i tindrem més espais per compartir i generar art.

 

I ARA, PARLA'NS, SIUSPLAU,  D'AQUEST NOU PROJECTE:


— Què és ”De Catalunya vinc”?

— És el títol del meu últim CD, que és el resultat d’una gira de concerts pels EUA i Espanya amb un programa que porta el mateix nom i compost per cançons catalanes per a piano i veu. Però és sobretot la materialització del meu amor per Catalunya, la terra que em va adoptar i que jo vaig adoptar com a pròpia ja fa gairebé 19 anys. Sentia la necessitat d’expressar aquest amor amb la música que és la manera com sé expressar millor els meus sentiments.

— Per què l'has titulat així?

— Perquè quan vaig a cantar, generalment fora del país, sempre dic que vinc de Catalunya. I amb les cançons vull ser una espècie d’ambaixadora que porta un trosset de la bellesa, la cultura i la història de la nostra terra. El títol, doncs, va néixer d’una manera natural... 

— Com ha sorgit la idea de finançar el projecte mitjançant un Verkami?

— Ja fa uns anys, al 2005, quan el concepte de micromecenatge encara no s’havia popularitzat, vaig finançar una part d’un dels meus CD amb l’ajuda de molts amics i familiars, gent que sabia quina feina feia i que em volia recolzar. Vaig pensar en repetir l’experiència amb aquest nou CD, però ara ampliant el cercle per tal d’incloure més gent. La idea és que el projecte sigui de tots, que el recolzament de molts el faci possible. El concepte és molt bell i a més a més molt necessari en aquests temps tan complicats per a la cultura. A això s’hi afegeix que Verkami proporciona una plataforma ja estructurada i segura per tal que la gent conegui el projecte i col·labori amb confiança. 

— Què té d'especial la cançó catalana escrita entre el segles  XX i XXI?

— Bé, tantes coses! Principalment la bellesa poètica, per a mi la poesia és essencial per entendre el món, per veure’l des d’una perspectiva més subtil i transcendent. M’emociono cada vegada que canto una d’aquestes cançons per la bellesa dels seus textos poètics, per les imatges que evoquen. Però també pel fet que aquesta cançó parla del que som, de la nostra història; projecta un tipus de sensibilitat que només pot haver nascut aquí, en aquesta nostra terra. És tracta de quelcom molt lligat a la nostra identitat. La cançó, unint música i poesia, dos llenguatge poderosos, té la capacitat de transmetre idees, emocions i realitats que no es troben en altres expressions artístiques.

La música és com un mirall en el qual es reflecteixen els valors i l’esdevenir històric en els diferents moments, i per això és diferent escoltar una cançó composta abans de la Guerra Civil que una d’escrita mentrestant o després. Sonorament es poden observar els canvis històrics pels quals passem. Per a mi, la cançó és un mirall en el qual es projecta la societat i els seus valors en diferents moments. 

— El fet que siguin cançons basades en textos de poetes com Joan Maragall, Josep Carner, Josep M. De Sagarra o Joan Salvat-Papasseit, afegeix o resta dificultat a la interpretació?

— Per a mi, li aporta bellesa i refinament. Aquests poetes meravellosos van saber comunicar amb paraules sentiments molt locals i alhora molt universals. Potser per això són grans poetes.

Moltes vegades, en estudiar els textos, em trobava amb formes arcaiques d’ús de la llengua, el català antic, el d’abans de Pompeu Fabra, i això afegia complexitat al procés, però també m’ajudava a entendre l’evolució de la llengua i a incloure més paraules en el meu repertori lingüístic. 

— A la tria del repertori hi arribes des de la musicologia o des de la música?

— És una barreja de les dues coses. La meva ment musicològica ho “contamina” tot, ja que sempre he de trobar un sentit i una coherència històrica als programes que confegeixo. Però és clar que les cançons també m’han d’emocionar, commoure, agradar. 

— En aquest CD cantes en català, però en el teu repertori també hi figura, a més del castellà i el portuguès, cançó lírica en quítxua i nàhuatl...

— La llengua és quelcom molt lligat a la identitat dels pobles. I aquí, a casa, ho sabem millor que ningú. Per això, una part de la meva missió ha estat fer sortir a la llum la música vocal, lírica, dels països que històricament no s’han trobat als centre musicals de poder.

Actualment, els cantants lírics del món es formen aprenent el repertori alemany, italià i francès que és considerat el central, el cànon. I hi ha moltes raons històriques, socials i, fins i tot, econòmiques perquè això continuï passant. Per aquesta raó, la meva investigació i el meu treball com intèrpret s’han centrat en els repertoris dels països considerats perifèrics, concretament en l’espai ibèric i llatinoamericà, on les llegües més parlades són el castellà, el portuguès i el català. També m’interessen les llegües indígenes, com el quítxua i nàhuatl. Vull contribuir a fer justícia històrica i a llegir la història des d’un altre angle, una altra mirada. Tant de bo, amb la meva vida hi pugui arribar! 

— És important un bon acompanyament de piano per cantar cançó lírica?

— És capital. En la cançó lírica, o Lied, el cantant i l’acompanyant tenen la mateixa importància, i junts treballen per ressaltar el significat de la poesia. Un bon acompanyant és molt difícil de trobar. A més d’un músic excel·lent, ha de ser algú molt sensible, que entengui la poesia, que respiri amb tu. Em sento afortunada d’haver trobat en Nikos, ja que té totes aquestes virtuts i d’altres. És un bon amic i gaudim molt fent música.

A més, també està interessat en la investigació i la musicologia i com que està doctorat en piano, combina la mentalitat d’intèrpret-investigador.

— ”De Catalunya vinc” és un projecte que heu presentat també als EUA...

— Sí, vam tenir l’oportunitat de presentar-hi aquest programa diverses vegades i amb molt d’èxit. La majoria de la gent, amb nosaltres, descobria la música catalana. No s’imaginaven que existís aquest repertori, perquè estaven acostumats a escoltar només el repertori central, el Lied alemany... Aquest concert sempre ha estat molt ben rebut als EUA.

— Consideres que la cultura catalana és prou coneguda a l'estranger?

— Crec que Barcelona és molt coneguda al món com a lloc turístic, per la seva bellesa arquitectònica i pel nostre estil de vida. Però més enllà de Barcelona, encara ens queda molt per fer per donar a conèixer la cultura i la sensibilitat catalanes. Aquest és part de l’objectiu del CD. Per això hem publicat el llibret també en anglès, i fins i tot n’hem traduït les poesies. Volem donar a conèixer aquests nostres tresors arreu del món 

— A quin públic creus que pot anar dirigit aquest CD?

— A les persones sensibles, inquietes, interessades en conèixer la nostra poesia i música, als que estimen Catalunya i volen conèixer-la millor.

— Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu projecte a un possible mecenes?

  1. Tindrà un CD amb una música preciosa.
  2. Contribuirà a la preservació i promoció del patrimoni cultural català.
  3. Ens ajudarà a continuar amb la nostra missió de treure a la llum els nostres tresors. 

— Què és el que no t'hem preguntat i que voldries dir?

— També cal dir que hem rebut una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat destinada a gravacions d’especial interès cultural i patrimonial, la qual ens ha aportat la meitat del pressupost. Els estem molt agraïts i ens sentim molt honorats.

I voldria, finalment, convidar els amants de la música a interessar-se per repertoris diferents dels habituals.

 

Gràcies. Moltes gràcies Dra. Caicedo!

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou


Escolta l'àlbum a Spotify  

 

Bachiana Brasileira N5 - Patricia Caicedo & TCU Cello Ensemble:

 

Aquesta és la banda sonora de la pel·lícula "Luz de enero", una pel·lícula dirigida pel colombià Ernesto McCausland.
Patricia Caicedo està cantant la cançó "A Ti", del compositor colombià Jaime León (1921)

Arxivat a: Entrevistes, Música
comments powered by Disqus