La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > "SANSAMBA" EL PROJECTE DE... ISABEL FRANC. Escriptora

Revista

"SANSAMBA" EL PROJECTE DE... ISABEL FRANC. Escriptora

Portada del llibre en català. Existeix una altra versió en castellà.
En Baala, en bicicleta
Isabel i Nelo, un dels "protas", més "protas", d'aquesta història
"Tothom hauria de fer el seu propi viatge a la seva pròpia Sansamba."
"Entre nosaltres es va crear una amistat que es diria impossible per les diferències d'edat, religió, cultura, etc."
"El format còmic em permetia arribar a tota la gent del poble, en especial les dones, donat que moltes no saben llegir."
L'humor afegeix a la literatura el mateix que a la vida, és una estratègia per poder resistir-la encara que no l'entenguis."
"Als instituts de secundària la rebuda és entusiasta. És emocionant!! Em fa sentir una gran esperança de futur."
"El llibre ha significat materialitzar el compromís solidari muntant la petita ONG Latitud Zero, per tal d'ajudar el poble de Sansamba."
23/01/2016

Aquesta setmana us presentem el projecte d'Isabel Franc: Sansamba. Un còmic que posa una mica de consciència a la nostra realitat diària i que, per aquesta raó, pensem que hauria de ser una lectura indispensable als instituts.


"Sansamba potser ens ensenya a mirar d’una altra manera aquell negre que va amb una bicicleta".

Per als que vivim aquí, al Maresme, la imatge d'un noi negre que passi amb la bicicleta per anar a treballar als camps, és un element més del paisatge. El còmic d'Isabel Franc parteix d'aquest fet, però hi afegeix l'afecte, l'amor i l'humor, les ganes d'ajudar-se i de mirar de comprendre's que neixen de l'amistat entre l'Alícia, una dona d'aquí, i en Baala, el noi senegalès que un dia truca a la porta de casa seva per demanar-li feina.

D'aquesta manera tan senzilla, l'obra canvia la nostra mirada. I allà on fins ara hi vèiem un “element” més del paisatge ara hi veiem una persona que s'embarca en un viatge que posa en perill la seva vida i que, en arribar aquí, accepta treballar de sol a sol per tal de sortir-se'n.

Deixeu-vos dur i entrareu en una aventura vital i heroica, una aventura de descobriment d'altres mons sota el signe d'una amistat aparentment impossible, i no us en penedireu.


Qüestionari Promoartyou:

1. Consideres l'escriptura com una professió?

La considero un ofici, per la part artesana que hi ha implícita.

2. Quants anys fa que t'hi dediques?

Vaig publicar la primera novel·la l’any 92. Uns quants, oi?

3. D'on et ve l'impuls d'escriure?

D’un robatori, podríem dir. Quan et treuen les paraules què has de fer sinó cercar-les? I durant el franquisme ens les van robar totes.

4. Reconeixes la influència directa d'altres escriptores/rs en la teva obra?

Crec que m’ha influït més el cinema que la literatura. De petita, cada dissabte veia dues pel·lícules al cinema del meu barri.

5. Què afegeix l'humor a la literatura?

El mateix que a la vida, és una estratègia per a poder resistir-la encara que no l’entenguis.

6. Si tornessis a néixer, què series?

Si m’ho proposessin, no acceptaria, diria: Miri, deixi’m un trosset de cel i unes quantes amistats que ja m’ho munto; però allà baix no hi torno.

7. Et sembla que els i les artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

L’art sempre aporta camins de llibertat.

8. Pel que fa a la literatura, què li falta a aquest país?

Llegir més novel·la i assaig que revistes esportives; i posar les escriptores al lloc que els pertoca, que sembla que siguem quatre i els superem tant en obra com en nombre de lectores.

 

Isabel, parla'ns del teu projecte:

–– D'on sorgeix la idea d'escriure “Sansamba”?

–– D’un fet real, a casa meva va arribar un noi senegalès que buscava feina, em va arreglar el jardí i va començar a venir regularment. Entre nosaltres es va crear una amistat que es diria impossible per les diferències d’edat, religió, cultura, etc. Conforme aquesta amistat s’anava consolidant jo veia que hi havia una història per explicar.

–– En quin moment vas decidir que seria un guió de còmic i no una novel·la?

–– Un cop era a Senegal vaig veure que, si es feia en forma de novel·la, una part important de la població no hi tindria accés encara que es traduís al francès, en especial les dones donat que moltes no saben llegir. El format còmic em permetia arribar a tota la gent del poble que, a partir del dibuix, podria entrar en la història i, si més no, reconèixer el seu entorn.

–– La protagonista, Alícia, és dona, feminista i lesbiana. I el protagonista, Baala, és home, africà i musulmà. L'amistat permet posar en relació galàxies diferents?

–– Si no ho fa l’amistat, l’estimació, l’amor... què ho farà? Mai no tindrem oportunitat de fer un món just si no acceptem la diferència i l’encaixem a les nostres vides amb respecte i afecte. Ja ho sé... és utòpic, però sense utopia, només ens queda llençar-nos el rec.

–– Posteriorment, aquesta amistat t'ha portat fins al poble de Baala, Sansamba. Què ha significat per a tu aquest viatge?

–– En primer lloc, m’ha donat una visió diferent, més amplia del món. Viure en directe el que havia vist des de casa, ben calentona al sofà o fotent-me un rap a la planxa, m’ha fet apreciar la situació privilegiada en la qual visc. Posteriorment, ha significat materialitzar el compromís solidari muntant la petita ONG Latitud Zero, per tal d’ajudar el poble de Sansamba. Fem projectes molt minsos perquè, fins ara, l’únic pressupost que hem tingut ve dels meus drets d’autoria i de participar en algun mercat solidari. Hem demanat subvencions a l’ajuntament de Cabrils, on vivim i tenim la seu, però no ens ha tocat. Llàstima! Tot i així, hi hem enviat llibres, material escolar i calçat esportiu i hem fet assistència mèdica gratuïta. Hem de fer jocs malabars, però ens en sortim.

–– El viatge a Sansamba, l'hauria de fer tothom?

–– Com a metàfora, sí. Si l’entenem com el camí difícil “ple d’aventures i de coneixences” —que deia Kavafis—, que ens ha de portar a entendre el món i a fer-lo més habitable, sense dubte sí, tothom hauria de fer el seu propi viatge a la seva pròpia Sansamba.

–– Creus que la literatura és un mitjà per aconseguir un món més just?

–– Sí, ho és la creació en totes les seves manifestacions. Cal moooolta imaginació per a dissenyar un món just i harmònic. Ironies a part, la literatura explica el món, ens dóna perspectiva i perspectives diferents, ens ensenya, proposa solucions i estratègies, ens diu on és la pedra per, si ensopeguem, sapiguem que no ha estat la primera vegada; i com més llegim, més fàcil és detectar on és la pedra i esquivar-la.

–– Has escrit el guió pensant en un públic en concret?

–– Mai no s’escriu per a tothom. Hi ha històries meves que si determinats personatges em diuen “m’ha agradat”, jo penso: “doncs o jo no l’he encertat o tu no ho tens clar”. Tot i això, quan l’escrivia no pensava en un públic concret, ara puc dir que m’agrada, sobretot, quan arriba a la gent més jove. Als instituts de secundària la rebuda és entusiasta, moltes noies (més que nois, tot i que també alguns) se m’acosten interessades en saber més coses de la vida del poble i la seva gent, i s’ofereixen per a fer de voluntàries a l’ONG. És emocionant!! Em fa sentir una gran esperança de futur. 

–– La dibuixant de “Sansamba” és Susanna Martín. Quin va ser el procés que vàreu seguir fins arribar a l'obra acabada?

–– El procés sempre és el mateix: jo li passo el guió, acostumo a deixar-lo molt obert perquè ella pugui desenvolupar-lo i sentir que la història també li pertany. Ella fa un storyboard, que és el guió gràfic, la distribució de les vinyetes per pàgina, entrada de capítol, etc. Aquesta primera proposta s’envia també a l’editor i amb l’OK d’ell i meu es passa al dibuix, després a l’entintat i al color si és el cas. En els dos còmics que hem treballat plegades i amb l’editorial Norma, ho hem consensuat tot, i això ha donat riquesa a les obres. Les meves novel·les gràfiques són un treball d’equip.

–– El teu primer guió de còmic “Alícia en un món real” parla de la teva experiència amb el càncer de mama. I ara, a Sansamba, del que ha significat la teva amistat amb Baala. Et planteges els guions de còmic des d'un punt de vista més autobiogràfic que les novel·les?

–– No necessàriament. Sempre hi ha molt d’autobiogràfic en el que escric, és només un altre format que sembla més proper a la realitat, més calcat, per dir-ho de forma gràfica. Tant Alicia... com Sansamba segueixen les seqüències escèniques tal com van succeir en la realitat, però sempre hi ha una part ficcionada. Literatura és explicar la realitat per mitjà de la ficció. Això és el que més m’agrada d’escriure: jugar amb la realitat i la ficció no deixant i no tenint mai prou clar on acaba l’una i comença l’altra.

–– Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

–– La primera, que és un llibre fet amb passió i això es transmet.

La segona, que ens mostra una realitat dura amb tendresa, humor i un fort toc d’esperança.

La tercera, que potser ens ensenya a mirar d’una altra manera aquell negre que va amb una bicicleta.

–– Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

–– En Nelo, el meu gos, diu que no hem parlat d’ell i que, com a prota de la història mereix ser anomenat ;))

Mil gràcies

Gràcies a tu, Isabel.

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou

 

 

MÉS SOBRE "SANSAMBA" I ISABEL FRANC EN 6 FRASES

Fes un click al damunt de cada foto.

 
 
L’humor afegeix a la literatura el mateix que a la vida, és una estratègia per poder resistir-la encara que no l’entenguis.
 
 
Entre nosaltres es va crear una amistat que es diria impossible per les diferències d’edat, religió, cultura, etc.
 
 
 
 
 
El format còmic em permetia arribar a tota la gent del poble, en especial les dones, donat que moltes no saben llegir.
 
Als instituts de secundària la rebuda és entusiasta. És emocionant!! Em fa sentir una gran esperança de futur.
 
 
Tothom hauria de fer el seu propi viatge a la seva pròpia Sansamba.

 
 
 

  

comments powered by Disqus