La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “PETITES HISTÒRIES DE BANQUETS” EL PROJECTE DE... MARTA GÓMEZ MATA I FÈLIX RABAL QUIEXALÓS. Escriptora i professor de filosofia.

Revista

“PETITES HISTÒRIES DE BANQUETS” EL PROJECTE DE... MARTA GÓMEZ MATA I FÈLIX RABAL QUIEXALÓS. Escriptora i professor de filosofia.

Els autors signant, el dia de la presentació
Durant la presentació
Les dues edicions: català i castellà
Matilde Martínez, editora de Godall
Fotos de Irina Gimeno Coso @Irina_gc
18/03/2016

Un llibre que posa en relació els banquets, la filosofia i el vi tot guiant-nos cap als orígens de la nostra cultura. Una obra escrita a quatre mans que us recomanem molt vivament i que els seus mateixos autors us presenten en aquesta entrevista també a quatre mans.


Qüestionari Promoartyou:

1. Un llibre a quatre mans es pot fer sense conversa?

F: Crec que no. Almenys nosaltres hem parlat força.

M: Rotundament, no; però és que sense conversa poden fer-se poques coses en aquesta vida...

2. I sense una copa de vi?

F: La copa de vi arriba al final de l’acte d’escriure. Ara bé mentre s’escriu, millor una bona tassa de te.

M: Des del meu punt de vista la copa de vi s’ha de reservar per al moment que s’ha posat el punt final. És perfecta per rellegir el que s’ha escrit, però mentre s’escriu... Millor una infusió.

3. Us sembla veritat l'expressió “In vino veritas”?

F: Algun grau de certesa deu tenir l’adagi, atès que és una expressió que apareix al llarg de la historia de la literatura i la filosofia i en moltes cultures. Així, a tall d’exemple, la trobem a la cultura grega, la romana i la jueva, tot i que aquesta utilitza una variable ja que no parla de “veritat”, sinó que parla de “secret”. De fet aquesta expressió és un dels nexes que relliguen quasi tots els banquets que expliquem en aquesta obra.

4. La filosofia i la literatura es retroben sobretot en el banquet de Plató o en qualsevol altre banquet?

M: S’entrellacen contínuament. Jo diria que a l’una li cal l’altra per expressar-se i que a l’altra li cal l’una per ser capaç d’aprofundir.

F: La filosofia i literatura es retroben en tots els banquets ja que d’una banda, tots els textos són autentiques obres literàries, és a dir, a nivell formal estan molt ben escrits, i al mateix temps, tots reflexionen sobre els temes que han estat tractats per la filosofia al llarg de la seva història.

5. El simposi pot aportar alguna cosa al “botellón”?

M: Un punt de reflexió i consciència del que fem, que seria molt beneficiós per remarcar la part bona del “botellón”.

F: Crec que sí. Pot servir per posar ordre i mesura en la ingesta de l’alcohol. En el simposi no busquem l’embriaguesa, busquem el gaudi del vi, de la paraula i de la companyia, ja que mentre anem bevent també anem parlant de les coses humanes i divines.

6. Us veuríeu amb cor d'assistir a un banquet on la beguda fos únicament l'aigua?

F: Sí que hi podria assistir, tot i que ho trobaria una mica estrany.

M: A mi també se’m faria estrany, però seria capaç d’acceptar el repte, sí.

 

Fèlix i Marta, parleu-nos del vostre projecte:

–– “Petites històries de banquets” va començar essent una conferència...

F: Exactament fou així, una conferencia que anava circulant per Bèlgica i per Catalunya. A Bèlgica la feia dins del marc de la difusió de la llengua castellana i el vi; i pel que respecta a Catalunya, la feia en el marc de la cultura del vi. Què significa això? Doncs bé, era una conferencia que es podia fer per celebrar la finalització de la verema, o bé per a donar la benvinguda al vi novell.

Paral·lelament la conferencia anava creixent, d’una banda, amb noves lectures i d’una altra amb les aportacions, comentaris etc. que em feien les persones que venien a escoltar-me.

M: I s’ha convertit en un llibre: un recorregut a través de moltes narracions de banquets, diàlegs i vi al llarg de la història. Petites històries de banquets és un assaig que convida a gaudir de la història, la literatura i la filosofia; i també a enriquir-se amb els detalls i a continuar “estirant el fil”. Vull dir que és un llibre que obre la porta a molts altres llibres, pel·lícules, músiques...

–– Com va sorgir la idea d'aquest llibre a quatre mans?

F: Moltes vegades, al finalitzar la conferència hi havia persones que em preguntaven si existia també en llibre. D’alguna manera, aquest fou un dels motius, i d’altra banda, la Matilde Martínez també ho creia. Ara bé, hi havia un problema: jo no sóc escriptor, ni en tinc l’aspiració ni el desig ni la passió. Aleshores la tasca era força difícil i complexa. Finalment, en el mes de maig de 2014, en el simposi que vàrem fer després del sopar per celebrar la publicació del poemari Rostoll de Mª Dolors Coll, la Matilde Martínez va tenir la idea d’oferir la redacció del llibre a la Marta Gómez, que estava al simposi perquè era la coordinadora d’edició del llibre i ella sí que és escriptora. La Marta immediatament va dir que sí.

–– Què ha estat el més difícil a l'hora d'escriure'l?

M: La veritat és que no recordo cap dificultat, tot i que òbviament hi ha hagut capítols que ha calgut reescriure i enfocaments que han necessitat vàries aproximacions perquè no els hem trobat a la primera.

–– I el més fàcil?

M: Sens dubte, el treball amb en Fèlix i la Matilde, autor i editora. Crec que hem estat un equip, hem compartit converses i il·lusió. Treballar amb ells és un veritable plaer.

–– A més del gust pel bon vi i la bona conversa, cal alguna altra motivació per portar a bon terme una obra com aquesta?

F: Sí, voler despertar en els possibles lectors les ganes de llegir els textos que expliquem aquí i també el voler despertar el desig de conèixer les pintures i pel·lícules que també comentem.

M: A mi m’agradaria pensar que per a molts lectors aquest llibre serà una font d’inspiració, de records i de bons moments. Aquesta em sembla una bona motivació final. I personalment també em satisfà la sensació d’haver estat capaç d’acabar un altre llibre, de portar a la realitat un projecte que va començar existint només a l’intangible món de les idees.

–– Els esdeveniments importants s'assimilen, es recorden o s'institucionalitzen millor amb un banquet?

M: Sense cap mena de dubte. Un banquet és una bona manera de celebrar i així perpetuar els esdeveniments en el record. No hem d’oblidar que els éssers humans som matèria i a la nostra condició física li calen aliments sòlids i líquids. Menjar i beure són actes que ens connecten amb les nostres arrels, amb la nostra pròpia fragilitat, amb la nostra necessitat de nodrir-nos i arrelar a la realitat. Per això, els banquets, entre altres coses, són una part important de les nostres vides. 

–– El nombre de comensals que hi assisteixen és un detall secundari?

M: De cap manera, en són una part importantíssima. Un dels capítols del llibre, “El banquet dels números”, explica que el nombre de comensals sempre està lligat a tradicions que existeixen des de temps immemorials. Sis, set, dotze... mai és una casualitat.

F: Òbviament, si parlem de banquets de la nostra vida quotidiana, el nombre de comensals no és important; tot i que després de la lectura d’aquest llibre, si s’assisteix a un banquet, és difícil que no es comptin.

–– Tot el que ha suposat el banquet des del punt de vista tant filosòfic com religiós, artístic i literari en la nostra cultura, hauria estat el mateix si en lloc de vi s'hi hagués begut cervesa?

F: L’experiència que tinc de Bèlgica, país de cervesa, és que també es fan sobretaules al voltant de la cervesa. Ara bé, el vi l’està substituint, suposo que això vol dir alguna cosa.

M: Jo pertanyo a una cultura enològica i no puc imaginar-me un banquet amb cervesa en comptes de vi. Suposo que tot són convencions i tradicions, però és clar que la cultura occidental ha assumit, des del punt de vista artístic, el vi com a beguda estrella.

–– Es podria dir que l'interès per la reflexió que evidenciava el banquet filosòfic ha acabat cedint el lloc al discurs emocional del banquet cinematogràfic?

M: Vivim temps basats en la imatge, és evident, però m’agradaria pensar que ambdós formats (el banquet filosòfic i el cinematogràfic) poden conviure i enriquir-se mútuament. L’ideal és que tots dos existeixin i que puguem triar l’un o l’altre en funció del que volem dir i de la manera de dir-ho, però sense excloure’n cap.

F: Si contemplem les arrels de la cultura mediterrània, veiem que és una cultura molt visual. Recordem les escultures gregues i romanes que ens mostren uns cossos esvelts. I què dir del Partenó? Un temple que té les columnes “mal construïdes”, desiguals, però això sí, quan es contemplaven des de l’Àgora, totes es veien iguals.

També podem comparar-ho amb una altra de les arrels de la nostra cultura, la cultura jueva-cristiana, que, en els seus inicis, era una cultura auditiva: Déu parla als homes, ni Abraham ni Moisès no el veuen. Curiosament, el protestantisme deixarà de banda la visualitat. Els seus temples no tenen imatges.

Sembla obvi que la cultura visual s’ha imposat i que per això els banquets hagin passat a la pantalla. Ara bé, els banquets cinematogràfics que nosaltres presentem parteixen de la tradició dels banquets literaris i filosòfics. Els han tingut en compte.

–– Hi ha alguna relació entre l'embriaguesa i la mística?

F: Les podem contemplar com una forma de superar la individualitat en què vivim cada dia i passar a formar part del tot, de l’univers. Dit a la manera clàssica, vol dir deixar el déu Apol·lo i ser acollits per Dionís.

–– Històricament el banquet ha estat el lloc on els homes podien parlar (o malparlar) de les dones?

F: Aquest ha estat també un dels temes que hem remarcat al llibre. D’entrada, en el Banquet de Plató, no se’n parla, de la dona, és possible que la raó sigui que els homes i les dones vivien en mons separats. Erasme de Rotterdam sí que en parla i ho fa d’una manera molt respectuosa.

M: Com en tantes altres celebracions i moments, les dones no tenien cap lloc al banquet clàssic, no s’hi comptava. Aquesta és una altra història que algun dia caldria explicar: el no-paper, la-no presència de les dones fins als nostres dies.

–– Hi ha un moment en el qual el fet d'asseure's a taula pot esdevenir una obra d'art?

M: Jo crec que qualsevol activitat humana es pot convertir en una obra d’art, així que la resposta és que sí.

F: En el llibre parlem de dos banquets que són obres d’art: “El festí de Babette” i “El Somni” del Celler de Can Roca. La resta de banquets, aquells que podem fer nosaltres, si són una obra art, és efímera.

–– Teniu alguna altra obra en perspectiva?

F: Jo no sóc escriptor. No tinc cap altra obra en perspectiva.

M: Ara mateix estic centrada en portar a bon terme un altre projecte personal vinculat amb els llibres que he escrit per a nens.

–– Podeu donar tres raons per les quals recomanaríeu el vostre llibre?

F: La seva lectura és agradable, pot aportar una informació no coneguda. En segon lloc, pot ajudar a contemplar amb ulls nous les pel·lícules que comentem i d’altres que els lectors poden conèixer. I finalment, pot despertar les ganes de gaudir de llargues sobretaules amb una copa de vi.

M: Perquè és com un cistell de cireres: se n’agafa una i no se’n pot deixar de menjar una altra i encara una altra. Perquè reconcilia amb els llibres de no ficció, que els lectors a vegades tendim a considerar menys interessants. I perquè ajuda a valorar més molts dels costums de les nostres tradicions.

–– Què és el que no us he preguntat i voldríeu dir?

F: Com hem escrit aquest llibre a quatre mans? A la presentació que en vam fer, vaig explicar aquest procés amb una comparació: el pagès i el cuiner. El pagès aporta la matèria de base; el cuiner la cuina i l’amoroseix; i, com va dir el presentador, en Gerard Prieto, el lector se la menja.

 

Gràcies a tots dos! i Salut!

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou



"PETITES HISTÒRIES DE BANQUETS" EN SIS FRASES
           Fes un click al damunt de cada foto
 
 
 
La copa de vi arriba al final de l’acte d’escriure. Ara bé mentre s’escriu, millor una bona tassa de te.
 
En el simposi no busquem l’embriaguesa, busquem el gaudi del vi, de la paraula i de la companyia.
 
Crec que qualsevol activitat humana es pot convertir en una obra d’art
 
 
 
“El vi (que Dionís ha regalat) atén i posa remei a la sequedat de la vellesa i reviu la joventut. A més, aconsegueix que es dissipi el mal humor i la pesantor i que l'ànima endurida s'estovi.” (Plató)
 
El banquet “descans de les tasques, alliberament per a les cures i nutrició del geni; és demostració d'amor i esplendor, aliment de la bona voluntat, condiment de l'amistat, llevat de la gràcia i solaç de la vida” (Ficino)
 
“El record no ha de ser només fidel sinó també joiós. És com el bon vi, que quan s'embotella ha de conservar l'aroma del que realment va ser.” (Kierkegaard)
 


 

comments powered by Disqus