La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “AMOR, DEIXA'M DORMIR” EL PROJECTE DE... CARME BALLÚS. Escriptora.

Revista

“AMOR, DEIXA'M DORMIR” EL PROJECTE DE... CARME BALLÚS. Escriptora.

05/04/2016

Us presentem Carme Ballús, una escriptora –tal com ella s'anomena– "tocatardana". La qual cosa només vol dir que, després de molts anys d'escriure, fa poc que s'ha decidit a publicar. En aquest seu recull de contes, hi trobareu ironia, humor, sentiments intensos, esperit crític i un estil impecable.

 

Qüestionari Promoartyou:

1. Quants anys fa que et dediques a l'escriptura?

A l’escriptura de ficció i amb la intenció de publicar el que escric, uns vuit  anys. Escriure he escrit sempre.

2. D'on et ve l'impuls d'escriure?

Depèn. Sovint, d’una experiència viscuda que em provoca sentiments difícils d’interioritzar i que elaboro per mitjà de la imaginació i l’escriptura. D’altres vegades, de llocs o personatges dels quals em ve de gust parlar-ne, fer-ne un relat, perquè d’una manera o altra m’han corprès.

3. Reconeixes la influència directa d'altres escriptores/rs en la teva obra?

Directa no ho sé, però admiro i llegeixo molts contistes, podria citar des d’Anton Txékhov, Julio Cortázar, Alice Munro, Bernardo Atxaga, fins Jesús Moncada, Mercè Rodoreda o Pere Calders, passant per l’Empar Moliner, en Quim Monzó, l’Alba Dedeu, l’Iban Zaldua... I me’n deixo. De tots n’aprenc o com a mínim en gaudeixo.

4. Com a escriptora, quin creus que és el teu punt fort?

Tinc un humor negre que suavitzo amb tocs amables i tinc sempre molt present l’estil. M’agrada jugar amb diferents narradors i tons diversos, depèn del tema del conte.

5. Si tornessis a néixer, què series?

Anava a contestar llangardaix prenent el sol, però crec que no anaves per aquí, oi? Ja m’està bé el que he fet com a feina, ser professora. Potser, només potser, em sap greu no haver-me decidit a escriure i publicar ficció molt abans.

6. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Ho fem, sigui intencionadament o no. L’art i la cultura formen part de les nostres vides. L’eterna discussió de si l’art té valor per ell mateix o ha de voler transformar la societat, crec que és vana: la transforma de tota manera.

7. Pel que fa a l'art d'escriure, què li falta a aquest país?

No ho sabria dir. Potser més generositat a l’hora d’acceptar veus noves i diferents i, per altra banda, més esperit crític respecte a allò que es publica.

 

Carme, parla'ns del teu projecte:

–– Com neix “Amor, deixa'm dormir”?

–– Un temps abans de jubilar-me, vaig sentir la necessitat d’explorar el tema de la vellesa, la fragilitat, el deteriorament, els canvis que comporta deixar la vida activa i els que van venint en envellir. Alguns bons i d’altres no tant.

–– Quin paper ha tingut l'editorial Alpina en aquest procés?

–– D’acolliment i suport. Ja havia publicat amb ells “Portes endins” i quan els vaig presentar aquest nou recull tot va venir rodat. Els ho agraeixo. Crec que amb la seva col·lecció de ficció “Marcòlic” fan una feina interessant en donar veu a autors propers, de la comarca.

–– Ens pots explicar una mica el teu recorregut pel que fa a obra publicada? Ha estat un recorregut difícil?

–– No, sóc una dona amb sort. El primer que tinc publicat són vuit o nou contes esparsos en reculls amb altres autors, arrel d’haver guanyat alguns premis de conte. Després vaig participar en una novel·la d’autoria conjunta, “L’artefacte”, amb el col·lectiu Pep Campei, i vam guanyar el Premi Vila d’Ascó el 2010. I finalment l’editorial Alpina, amb seu a Granollers, m’ha publicat els dos reculls de contes.

–– Pel que fa a “L'artefacte”, aquesta novel·la d’autoria conjunta, com valores l'experiència?

–– Treballar en grup és lent i alhora enriquidor. Aprens molt i et diverteixes força, almenys aquesta va ser la meva experiència amb “L’artefacte”. Érem un grup que veníem dels cursos de conte de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i vam seguir treballant fora d’allà, amb en Pep Albanell, l’impulsor del projecte.

–– La major part dels contes que formen “Amor, deixa'm dormir” estan protagonitzats per gent gran...

–– Aquesta era la idea, sí. Com aquell que obre una finestra nova i mira enllà, a veure què troba en el paisatge que té al davant.

–– Creus que la literatura pot servir per denunciar les esquerdes i els punts febles de la nostra societat?

–– De vegades, però no  necessàriament. També pot ser lleu, frívola, divertir. Hi ha d’haver de tot. A mi de vegades em surt la part crítica i d’altres la juganera. O les barrejo i riem una mica, com al conte “Si no fos” d’ ”Amor, deixa’m dormir”

–– En tot cas, en un conte com “Pla de la Calma” se suggereix que hi ha vida més enllà de la jubilació... Reflecteix una preocupació personal?

–– En aquell moment, personal i col·lectiva. Un vespre, en un sopar on hi havia companys ja jubilats -jo encara no-, un d’ells va dir “Tant bé que estava jo jubilat i fent el que em donava la gana, fins que s’ha jubilat la meva dona i em té controlat tot el dia”. No diguis que no fa pensar, eh? Dóna per un bon conte!

–– I en l'altre extrem “La juguesca” i “El llibre de les bèsties” ens transmeten, en canvi, una visió no gaire positiva de l'adolescència...  Com deia al principi, sovint escric d’allò que no puc digerir. –– He tingut alumnes fantàstics, molts , a qui he estimat de cor. He gaudit fent classe fins el darrer dia. Però la manca absoluta d’interès per aprendre i sobretot la violència gratuïta em costen molt d’empassar i d’aquí van sorgir aquests dos contes.

–– Quan comences a escriure un conte, què et preocupa més: l'estructura, el punt de vista que adopta el narrador o l'estil?

–– L’estil, el punt de vista i després l’estructura, per aquest ordre. L’estil crec que és l’essencial.

–– Has estat catedràtica d'institut de llengua catalana i literatura. La ironia és un bon recurs per descriure la feina del professorat?

–– Per a mi, la ironia és targeta de visita allà on vaig i una manera de mirar-me el món. No m’ho proposo, em ve de fàbrica. Tot i que sovint em mossego la llengua. Deu ser que amb l’edat les urpes s’esmussen...

–– Al nostre país, la preocupació per la llengua és exclusiva dels professors de català?

 –– Ai, espero que no. Si és així, ja ens en podem anar acomiadant, del català. Jo diria que la consciència de tenir una llengua valuosa i que val tenir-ne cura va més enllà del professorat, per sort.

–– Tens alguna altra obra en perspectiva?

–– En perspectiva... llunyana, sí! He començat una novel·la i tinc algunes idees per a contes. Entremig, escric de tant en tant un microconte i l’envio al blog d’en Jordi Masó “La bona confitura”. Us el recomano, aquest blog.

–– Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

–– Perquè els contes d’”Amor, deixa’m dormir” t’endinsen en un territori vital al qual -si tenim sort- tots arribarem, la vellesa. Perquè ho fan amb tocs d’humor i de crítica. I perquè estan ben escrits, què caram!

–– Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

–– Doncs... Pel títol del llibre. Pretén ser irònic, perquè “Amor, deixa’m dormir” és el que diu al seu home una dona jove que està fent la migdiada en el precís moment en què els vénen a visitar uns parents ja vells. És com si li digués al marit: “Espavila’t i atén-los tu, noi, que jo segueixo descansant”.

 

Gràcies, Carme.

Et desitgem molt d'èxit en aquest trajectòria que has iniciat.

comments powered by Disqus