La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > HARU” EL PROJECTE DE... FLAVIA COMPANY. Escriptora, professora, traductora, periodista cultural i poeta.

Revista

HARU” EL PROJECTE DE... FLAVIA COMPANY. Escriptora, professora, traductora, periodista cultural i poeta.

© Miri Garcia (foto)
© Miri Garcia (foto)
"Després de llegir la història de la HARU, llegiràs la teva vida d'una altra manera"
06/04/2016

Una novel·la que pensem que serà un dels èxits d’aquest Sant Jordi. Una obra vibrant, intensa, que estira el lector i l’aboca a un viatge vital. Sense retorn.

 

Qüestionari Promoartyou

1. A aquestes cinc categories –escriptora, professora, traductora, periodista cultural i poeta– n'afegiries alguna més?

Música? :-)

2. Entens la literatura com una manera de relacionar-te amb tu mateixa?

Entec la literatura com un deute moral. És relacional indefectiblement.

3. L'última novel·la escrita sempre és la millor?

La millor és sempre la propera.

4. Si tornessis a néixer, què series?

Escriptora. Sens dubte.

5. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Jo crec que la cultura pot canviar (i canvia) el món. La literatura sobretot.

6. Pel que fa a l'art d'escriure, què li falta a aquest país?

Lectors i lectores. Vocacions d'editor. Vocacions d'escriptor.

 

Flavia, parla'ns del teu projecte: 

–– "Haru" és la teva última novel·la, la inclouries dins del gènere “novel·la d'aprenentatge” (Bildungsroman)?

–– Sens dubte que es podria adscriure a aquesta descripció. Però no només. És també una novel.la que crea un lloc imaginari dins la realitat. I una novel.la filosòfica.

–– Un dels temes que l'estructura és la idea d'un viatge peculiar: tornar per poder marxar....

–– El viatge ha estat sempre una metàfora de la vida. Si tornem a néixer, ens atrevim a morir. Tornar a néixer vol dir ser. Després de ser, només pot arribar el no ser.

–– Des del perfeccionament a través de l'art i la cultura que Goethe proposava a “Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister” fins a les ensenyances del Budisme Zen en què es basa “Haru”, creus que allò que el lector actual demana a la literatura ha canviat?

–– El lector no pot demanar res a la literatura, en realitat. Allò que és creació resulta per definició desconegut, d'allò que resulta desconegut no pot haver-hi demanda. Per tant, el bon lector rep sense prejudicis. No demana; accepta.

–– Orient té allò que li falta a Occident?

–– Orient és un altre punt de vista. A qualsevol punt de vista li falten sempre tots els altres punts de vista.

–– En llegir-la, m'ha semblat que “Haru” és una novel·la que pot interessar a lectors molt diversos, tant en edat com en interessos, la qual cosa no és gens fàcil de fer...

–– Fàcil no. I tan de bo sigui així. La literatura clàssica és intemporal i universal. No hauria de ser la voluntat de tota obra literària?

–– Pel que fa a la manera com tractes els personatges a “Haru”, diries que el perfeccionament espiritual pesa més que la complexitat psicològica?

–– Sens dubte. El compromís és el que ens constitueix. El que passa és que, probablement, la complexitat psicològica influeix en la capacitat d'adquirir el compromís.

–– A l'hora de posar-te a escriure aquesta novel·la que ha estat el primer, la forma o el contingut?

–– L'estructura. La més difícil de les decisions. L'estructura. Els fonaments. La base.

–– La pràctica del Budisme Zen en les diverses arts (cal·ligrafia, tir amb arc, arranjaments florals...) proposa la perfecció en la destresa tècnica i alhora un desprendre's del jo. Això es pot aplicar a l'escriptura d'una novel·la?

–– Totalment, sí. La disciplina a través dels anys procura la desaparició del jo. De l'ego. És a dir, la fusió amb tot allò que en forma part. Arriba el punt que no es pot distingir subjecte i objecte, perquè tot és el mateix. És l'essència de ser. Ser i no poder no ser.

–– I té a veure amb la tria del punt de vista: una tercera persona en la qual la veu narrativa és d'allò més austera o, podríem dir, més neutra?

–– El punt de vista és d'una austeritat absoluta, sí, perquè intenta ser sense filtres, sense veus imposades ni prèvies. La il·lusió del que s'explica sense intermediaris. Una altra vegada, ser el que és.

–– Tot i els ensenyaments basats en el Budisme, Haru és una novel·la emocionalment intensa...

–– No hi ha ensenyaments sense sentiments. Som humans. Sentim. L'emoció forma part del nostre aprenentatge, una part important. La serenitat no és sinònim d'indiferència sinó simplement de coincidència.

–– Es pot reivindicar La Veritat des de la ficció?

–– Naturalment. Allò que és genuí, allò que no hauria pogut ser diferent, allò que no podria no haver existit: allò és veritat.

–– Tens alguna altra obra en perspectiva?

–– A finals de setembre publico un poema de vuit-cents versos que es titula YO SIGNIFICO ALGO, a Stendhal Books. És el que em va quedar un cop acabat HARU. Jo seguia al mateix món i el món en què seguia em va dur aquests versos.

–– Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

–– Haru t'estima.

     Haru som tots.

     Haru és veritat.

–– Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

–– T'ha agradat aquesta entrevista? Molt, i m'agradaria donar-te les gràcies per oferir aquest espai a Haru, per oferir-me aquest espai des del qual parlar-ne. Gràcies.

 

Gràcies a tu, Flavia.

Ha estat un plaer.

..........................


"Mai no tiris contra ningú; mai no tiris per seduir ningú; mai no tiris per ser més que ningú; mai no tiris per demostrar-te res a tu mateixa; el tir amb arc és un estat que es pot compartir."

Aquestes són les paraules que acompanyen la Haru des de la seva entrada al dojo, on aprendrà l'art del tir amb arc, fins al camí vital que li farà qüestionar-ho tot, arriscar-ho tot i perdre-ho tot. Per rebre-ho tot.

 

 

comments powered by Disqus