La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > EL FET DE PERTÀNYER A UN ORFEÓ O A UNA CORAL… Per CRISTINA VIÑAS. Creadora de Promoartyou

Revista

EL FET DE PERTÀNYER A UN ORFEÓ O A UNA CORAL… Per CRISTINA VIÑAS. Creadora de Promoartyou

23/05/2016

Sabies que aquesta és una de les millors coses que pots fer per als teus fills? M'ho he preguntat moltes vegades: Què hauria estat de la meva vida si els meus pares no haguessin format part d'un orfeó com l'Orfeó Atlàntida?

 

Hauria acabat estudiant música? Hauria pogut viatjar de franc per mig món? La meva sensibilitat musical i humana hauria estat la mateixa? I el coneixement del meu país, de la seva cultura, tradicions i llengua, hauria resultat tan fàcil i tan extens?...

A vegades pensem que, en quant a formació, només una escola privada o estrangera seria el millor per als nostres fills. I la majoria de vegades ens lamentem que econòmicament no ens ho puguem permetre. Però tenim poca tendència a pensar que hi ha altres possibilitats al marge de l’escola que també ajuden a la formació integral de la persona i que, amb prou feines, costen diners. Us heu preguntat mai, què pot aportar una entitat com un orfeó als vostres fills?

El nostre amic i col·laborador Jordi A Jauset us pot parlar abastament dels beneficis neurològics del cant coral. Vegeu-ne, sense anar més lluny, el conjunt d'articles publicats en aquesta revista per l'autor.

Però jo també us puc parlar de la meva experiència personal, que resumiré en aquests punts:

L’any 1926, el meu avi va inscriure els seus fills en una entitat cultural que s’acabava de fundar al barri barceloní d’Hostafrancs, l’Orfeó Atlàntida. Era immigrant i ben pobre però com a home intel·ligent i entusiasta de la música, sabia que allò formaria els seus fills i els integraria dins d’un ambient cultural i sà. En un orfeó d’aquella època no només s’hi podia anar a cantar, sinó que també s’hi feia teatre amateur del bo, excursions, acampades, dansa tradicional, sardanes, aplecs i tota mena de celebracions.

D’això ara en fa 90 anys i d’aleshores ençà tota la meva família: avis, pares, oncles, cosins i germans hem cantat a veus. Els Nadals a casa eren musicals. Especialment emotius. I la meva família era una de les moltes que hi havia a l’entitat. Hi havia tants amics al nostre voltant que, de petita, em costava distingir qui era parent de qui no ho era. Ells són, encara ara, uns amics-família o, en tot cas, una família molt, però que molt extensa.  Ens vèiem als assaigs, als concerts, a les excursions, als viatges, ... I després, cadascú a casa seva i l’Orfeó a la de tots.

De ben petita vaig aprendre a cantar cançons populars i tradicionals catalanes. No menteixo si us dic que els que hem cantat en un cor, som uns coneixedors profunds del folklore català. El país ens ho hauria d’agrair...També us he de dir que a les cançons hi ha lletra, que la lletra és poesia i que aquells infants que cantàvem, coneixíem Carner, Sagarra, Apel·les Mestres, Salvat Papasseit, ... i llegíem en català quan aquesta nostra llengua encara no s’ensenyava a l’escola.

De les cançons populars de la primera infantesa vam passar, sense quasi adonar-nos-en, a conèixer Schubert, Beethoven, Tomás Luís de Victoria, Saint-Saëns, Fauré,...

Alguns, els que vam voler, vam poder introduir-nos en el llenguatge musical, vam aprendre a solfejar i vam acabar per continuar els nostres estudis al Conservatori. Personalment, el fet de cantar en aquell estol d’infants va marcar la meva vida: jo m’hi vaig acabar dedicant, a la música i a la cultura. No puc evitar de pensar: hauria acabat per descobrir igualment, que la música havia de ser la meva gran devoció i part de la meva professió? Ho dubto. Filla d’obrers, no m’hauria estat possible. En canvi,  el fet de pertànyer a un orfeó m’ho va posar fàcil. Em vaig formar sense voler. Em vaig poder conèixer sense murs i sense altres traves socials. La cultura a l’abast del poble. Un socialisme cultural i catalanista en ple franquisme. No us sembla xocant?

De naturalesa gens esportista, en una revisió d’adolescència, van descobrir que la meva capacitat pulmonar era superior a la normal. Van preguntar si era nedadora de competició. I no: només cantava. Havia cantat i vocalitzat des de que tenia 3 anys. Estava en forma.

Què més recordo? Recordo balls, festes, carnestoltes ballant “la Conga” amb amics i pares, meus i dels amics. Recordo les rialles. Com reien els nostres pares! Una de les coses que tenia aquella entitat, era que la gent tenia gràcia. Es passaven els dies d’acampada de Setmana Santa o d’estiu rient. Hi havia certs “personatges” que semblaven trets del Club de la Comèdia. Monologuistes o dialoguistes pseudo-professionals que avui en dia, es dedicarien a escriure guions de sèries televisives còmiques. Val a dir que alguns dels seus fills han heretat la mateixa destresa i em consta que actualment, els viatges, trobades, assajos i concerts, amb aquest orfeó, l’Orfeó Atlàntida, són encara igual d’hilarants.

Per Salut, Senyera, Socialització, Saviesa, Sensibilitat i Somriures (m’han sortit sis “S”) porteu els vostres fills a cantar a un orfeó o una coral. És el mínim que podeu fer per ells. Un mínim que pot esdevenir un màxim. Pels vostres fills i pel vostre país.

PER MOLTS ANYS, ORFEÓ ATLÀNTIDA!

LLARGA VIDA A LES NOSTRES ENTITATS!

 

Cristina Viñas

Directora de Promoartyou

 

 -----------------------------------

 

Veniu al Concert de 90. Aniversari

28 de maig a les 18 h

Auditori de Barcelona. Sala Oriol Martorell

PREU: 15 €. CLICA AQUÍ I NO ET QUEDIS SENSE LA TEVA ENTRADA


Hi haurà una 1a part amb repertori a capella dels darrers anys i una 2a part on s'interpretaran aquestes dues fantàstiques obres:

  • Otce nas (Pater Noster), Leos Janacek

Stephen Mullan, Tenor - Andreu Diport, Orgue - Arnau Roura, Arpa

  • Te Deum, Johann Gottlieb Naumann

Akiko Nomoto, Piano - Andreu Diport, Orgue

Director: Milén P. Panayótov

VEURE NOTÍCIA AMPLIADA

 

Orfeó Atlàntida - Russa nº 8, D.Shostakóvich - Bibl.Catalunya, Barcelona 14.02.2014

comments powered by Disqus