La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “FORAT” EL PROJECTE DE... ... LAURA LÓPEZ GRANELL. Poeta

Revista

“FORAT” EL PROJECTE DE... ... LAURA LÓPEZ GRANELL. Poeta

18/07/2016

Avui entrevistem una POETA. La seva poesia batega. És tan viva que és necessària. Imprescindible. El seu ritme et ressona per tots els racons: cap, ventre, cor, genitals, aire, aigua i fang. Llegir-la és respirar i sentir. Por i esperança en cada vers. Llegir-la és viure.

 

 

Qüestionari Promoartyou

1. La poesia primer la recites o primer l'escrius?

Primer l’escric al cap, vull dir que me la recito per dintre.

2. D'on te'n ve l'impuls?

De vegades d’un objecte o imatge amb què em vinculo, de vegades d’un so significatiu, sempre perquè sento o penso sobre un sentiment que tinc.

3. Es pot triar entre rima i ritme?

La rima, en ser repetició d’un so, com tota recurrència implica ritme. Es pot triar entre rima o altres maneres d’aconseguir ritme, però sempre en triem més d’una.

4. Reconeixes la influència directa d'altres poetes en la teva obra?

La reconec a posteriori, quan em llegeixen altres i me les fan saber. llavors dic: ostres, sí!

5. Si tornessis a néixer, què series?

Seria jo sense por.

6. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Podem aportar més soroll o més bondat o més bellesa o més preguntes...

7. Pel que fa a la poesia, què li falta a aquest país?

Falten més espais de crítica de poesia als mitjans, espais de crítica rigorosa i sincera que puguin recollir tot allò que hi ha al mercat. I que els crítics cobrin per fer la seva feina, que avui per a molts és gairebé un voluntariat.


Laura, parla'ns del teu projecte:

–– Entre “Forat” que és el teu segon poemari i “Itineraris” que és el primer, hi ha 21 anys. Escriure poesia és un exercici diari?

–– Escriure poesia és una manera de viure, d’estar “sola i amb mi”, com vaig escriure fa anys en un poema. Una altra cosa és publicar. 21 anys sense publicar no són 21 anys sense escriure. T’imagines, 21 anys sense mirar-te al mirall? Al mirall t’hi mires cada dia.

–– Em feia l'efecte, en llegir-la, que “Forat” no és una obra lineal, sinó que al darrere hi ha la voluntat que es desplegui, més aviat, a partir d'una constel·lació o un mosaic de temes...

–– A Forat jo he posat el forat al mig, la paraula forat,  i he disparat a totes bandes. Potser sí que l’estructura és radial. Hi ha molts forats a Forat, de moltes menes, i el més important és el del mig, el que obro amb aquest llibre amb què trec el cap a respirar després de tant de temps, i que fa possible que tots els altres esdevinguin finestres.

–– La preocupació per com discorre la vida, per com vivim i com ens en sortim (o no) de viure és un dels temes de “Forat”, penses que la poesia pot resoldre-la, aquesta preocupació?

Tant de bo la poesia vingués a resoldre la vida. No, la poesia no resol les preocupacions, però cada poema escrit o llegit, per petit que sigui, sí que em fa la vida millor: un i un altre i un altre, en petita mesura a mi llegir-los em genera felicitats: com una sorpresa agradable, com una troballa, com un descobriment. I el ritme, el ritme consola i sacseja i fa llum sobre les anècdotes més doloroses.

–– En el fet de percudir, hi ha alguna cosa que ens permet anar més enllà de la rutina?

Al poemari parlo de “percudir per no dir”, perquè no sempre les paraules serveixen, de vegades només et pots donar cops de cap contra la paret.

Percudir és al llarg del llibre sinònim d’escriure en vers, perquè el vers és l’alternança de tòniques i àtones, de mots i de silencis. Abans de la paraula hi havia ja la percussió, segur! I traduïa cop rere cop el ritme de les emocions. El percudir implica rutina, recurrència, de fet la musica implica repeticions, seguretats i, quan el sentit ho demana, sorpreses.

–– En alguns poemes (Deu centímetres, Perla) parteixes d'una imatge i la desenvolupes en tots els aspectes o fins a les últimes conseqüències, d'això se'n pot dir reflexió poètica?

Ningú no pot saber què em passa pel cap, ni pel cor, però en canvi tothom pot veure una barra d’equilibris, o pot veure les perles esbarriades d’un collaret com rodolen. Les imatges són correlacions, m’hi vinculo, per fer visible el que no puc ensenyar, per compartir-ho, en primer lloc amb mi mateixa, que així em miro en un mirall més nítid, i, si hi ha sort, també amb els altres. Imatges i ritmes són maneres de traduir-me. 

–– En canvi, en altres com Massa pols, i tot i que el poema es tanca amb una imatge espectacular –tres-cents grams de fe vermella? / Sota els cartílags costals / flonja carn de magdalena–, potser s'hi entra més per l'emoció i a partir del ritme... Parlaries de dos extrems en la teva poesia?

Parlaria d’un puny que s’obre en una estrella de cinc puntes, del dolor a la llum, de poemes amb una música on hi sóc i que hi vol donar unitat.

–– I en tot cas, trobes que la imatge poètica és sempre imprescindible?

Crec que no hem de posar-les per encàrrec: si vull fer poemes he de fer imatges. Es tracta de connectar, com deia Aristòtil, amb les correspondències de la vida, connectar amb el món, i les imatges seran dreceres que ens duguin al sentit o al no sentit, on vulguem anar. I si no és així doncs no cal que hi siguin.

–– Com més curt és el poema (per exemple Jardí romàntic), més coses s'han d'eliminar?

Hi ha poemes que ja neixen petits, curts, metonímics. I poemes que neixen amb voluntat discursiva o narrativa. Sempre ens hem de mirar de quedar amb els mínims, en poesia, però els mínims poden ser dos versos i en poden ser cent.

–– Què hi creix al camp de casa teva? I al jardí?

Pors, hi creixen pors a dojo com males herbes que he d’anar arrencant i arrencant. I tothora, anar-hi sembrant versos i amors que m’ajudin a confiar en la vida. Sóc així!

–– La teva poesia amorosa expressa sentiments o preocupacions?

Jo voldria anar a pensar els sentiments, equiparar-los als objectes i a les plantes i als paisatges, i voldria anar a sentir els pensaments, trobar el so que fan i dur-lo a la frase. I sí, sobre els afectes, sobre les relacions, passió i compassió i generositat en l’amor i en el món que vivim. Els límits i els equilibris, en l’amor als fills, a la parella.

–– Tens alguna altra obra en perspectiva?

Ara mateix en tinc una sí, força avançada per no dir tancada amb risc sempre present de tornar-la a obrir. No acabaríem mai. Espero els mesos de vacances per posar-hi el punt i final. Ja veurem!

–– Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

Només sé dir-te que és un llibre que a mi m’agrada rellegir;-) Personalment crec que fa sentir i pensar, tot alhora.

–– Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

Vull dir que Forat ha nascut en la millor casa on podia néixer, i agrair a Godall Edicions una edició que és un deu, preciosa i acurada.

I que els poemes s’han de dir en veu alta, ressonar, cert, però cal no deixar de llegir-los al full també, i que ressonin per dintre, veure’n el dibuix, copsar-ne les grafies. Ens perdrem sinó els encavallaments de Felícia Fuster o el fet estètic (i per tant substancial) que Francesc Garriga no posava majúscules. Després del recital, o abans, cal anar al llibre!

 

Gràcies, Laura.

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou

 

comments powered by Disqus