La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > NOU CD "Entre dos mars" (havaneres de concert), el projecte d'Indira Ferrer-Morató i Antoni Mas

Revista

NOU CD "Entre dos mars" (havaneres de concert), el projecte d'Indira Ferrer-Morató i Antoni Mas

Fotografia de Ricard Alonso
28/09/2016

A un dia vista de la celebració al Palau de la Música Catalana, de la 50a Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, us hem de presentar necessàriament aquest nou treball de la soprano Indira Ferrer-Morató, amb el compositor i pianista Antoni Mas. L'havanera lírica, anomenada també havanera de saló o de concert, és musicalment de tanta qualitat com el "Lied" i, precisament per això, costa molt de veure's programada en cantades i concerts. Però ara sí que tindrem l'oprortunitat de gaudir-la: avui, (29 de setembre, a les 19 h) al Palau, on la Indira i l'Antoni ens en faran una mostra, compartint cartell amb altres grups com Son de l'havana, Arjau, Els Cremats i Port Bo. I a partir d'ara i sempre, també gràcies al nou CD, esplèndid, que aquests dos grans intèrprets ens han volgut regalar.

 

"Celebrar 50 anys de la Cantada de Calella de Palafrugell no és poca cosa. La Cantada de Calella és un referent i hi ha gent que l’espera tot l’any."

 

Qüestionari Promoartyou


Tu ets de Palafrugell, això empeny a cantar havaneres? 

Doncs segurament sí. He crescut amb aquest tipus de música i desde petita que la porto incorporada (ha ha ha)

Quina és la primera havanera que vas sentir cantar? 

“Cubanita preciosa” : Soñe Cubanita preciosa que me adorabas, flor hermosa de un jardín….

Me la cantaben els meus pares i àvia al bressol.

I quina és la que més t'agrada interpretar? 

Moltes, això és com triar a qui estimo més si al papa o a la mama. M’agrada molt “Luz que brillas” i si ens en anem a les cubanes, se’ns dubte em quedo amb “Flor de Yumurí”

El públic, què hi busca en una havanera?

Si responc de manera romántica i pensant amb les cantades d’havaneres o les tavernes t’haig de dir que crec que el públic busca coses com la melangia, les onades, el salanc però les havaneres també les trobem a la sarsuela a les òperes a la cançó clàssica Espanyola i a l’havanera de saló Cubana tipus “lied” potser parlem de públics diferents però tots tenen una cosa en comú : volen emocionar-se.

Ho trobarà en aquesta 50 Cantada d'Havaneres al Palau de la Música?

Sen’s dubte. Celebrar 50 anys de la Cantada de Calella de Palafrugell no és poca cosa. La Cantada de Calella és un referent i hi ha gent que l’espera tot l’any. El Palau de la Música és un espai emblematic. Un edifici d’una bellesa única una sala de concerts de les més importants d’Europa crec que tan pel públic com pels que hi cantarem será un dia màgic.

I quin paper hi té la Indira?

Crec que si la organització ha volgut que hi sigui és perquè han considerat que era imprescindible la vessant lírica d’aquest gènere. Que per uns minuts el públic es traslladi a un café de l’havana colonial i escolti com es cantaben allà aquestes melodies. Intentaré posa-hi el màxim de mi mateixa i no defraudar-los. Cantaré al costat de grups fantàstics tots amb el seu estil propi i per tant tothom aporta el seu granet de sorra.


 

Indira, parla'ns ara del teu projecte


— Acabes de publicar “Entre dos mars”, un CD d'havaneres de concert...

— L’Antoni Mas al piano i jo, ja portem molt temps fent aquest programa de concert. La gent ens el demana. És fresc i original, i té una bona resposta. La veritat és que havíem parlat diverses vegades de fer-ne el disc, però si m’arriben propostes de concerts haig de fer el que demana el moment. El primer és el primer, però de casualitat el Joan Carles Doval, director de la discográfica PICAP em va escoltar i em va dir que volia que fés un disc per a ell. Quina sort oi? I aquí comença l’aventura.

— Quin ha estat el procés fins arribar a editar-lo?

— Tot i tenir les peces molt insertades i segures, perquè —com t’explico— fem el concert molt sovint, hem tornat a agafar cada una de les partitures, per poder arribar al nucli, tan com hem pogut. Buscar-hi encara més detalls. En resum, despertar-se amb les cançons, dinar amb elles, sopar amb elles, dormir amb elles… Fins acabar anant a un estudi de gravació fantàstic com és el 44.1 i tenir un tècnic meravellós que és el Carles Xirgo que ha tingut tota la paciencia del món amb una soprano moooooooolt pesadeta i exigent.

— El ventall d'havaneres del CD és ampli i va des de l'havanera popular com “Rosina” fins a havaneres contemporànies com la de Xavier Montsalvatge “Canción de cuna para dormir a un negrito”. Què t'ha guiat en la tria?

— Ens ha guiat la resposta del públic, veure que funcionava això del viatge d’aquest vaixell de melodies que solca per les ones i que va desde Cuba a la península Ibèrica. Volíem fer havaneres però tractades des d’un altre punt de vista. Líriques però amb tocs molt moderns. I si ens havíem de centrar en aquest gènere haviem d’intentar abarcar-les en tot el ventall.

— Al CD, hi cantes havaneres tant en català com en castellà. L'origen de les havaneres parla també d'estils diferents?

L'idioma, ens parla sobretot de l'origen.  Hem volgut posar-hi exemples de les cubanes, les populars però amb arranjaments propis de l’Antoni i arribar fins les contemporànies. Lògicament això significava començar amb les castellanes tot partint de l’orígen i arribar a les de casa nostra actuals, la majoria cantades en català. 

— Antoni Mas t'acompanya al piano. Però també ha fet alguns arranjaments i ha compost tres de les dotze peces del CD...

— L’Antoni és un crack. Ha ha ha! Fà uns arranjaments preciosos i sap molt bé com fer-los per a la meva veu i el meu tipus de sentiment; per dir-ho així.... Canto "Colors" una joia escrita per una persona que m’estimo molt el Carles Casanovas (integrant del grup Port Bo), un Company d’escenari gran de veritat, i també amb música de l’Antoni.

“Tras la colina” és una peça on l’Antoni també hi posa la música, per cert preciosa i jo la lletra. 

— Sí, veig que tu ets l'autora de la lletra de dues havaneres. A més de cantar, escrius?

També. A "Tras la Colina" em vaig inspirar en Sevilla, en un dels meus viatges quan cantava amb el guitarrista Paco Escobar. I la més nova és “La Vila del Peix Fregit” que la vaig escriure tot dedicant-la al poble on he nascut i crescut que és Palafrugell. Parla dels seus racons, la seva gent…en fí tot allò que fa que un poble sigui el que és. 

— A quina mena de públic va dirigit aquest disc?

— Als amants de l’havanera, als qui els agrada la música clàssica, als qui tenen curiositat per sentir quelcom amb un segell molt personal.

— Quins altres projectes tens?

— Visc un moment molt dolç de la meva carrera. Gràcies a Déu tinc força projectes, però potser destacaría la meva gira de concerts per Cuba acompanyada del pianista Cecilio Tieles, que és un projecte que em té el cor robat. Hi aniré del 12 al 23 de Novembre. També seguir amb la Prima Cobla i amb el Cafè de l’Havana, els dos darrers espectacles que hem estat rodant aquest any; i ara d’aquí a no res me’n vaig a Madrid a cantar…. També estic a punt de tancar una gira per Alemanya. I hi ha una sorpresa que serà importantíssima per a mi al 2018 (si……al 2018) No ho sé…..tots els projectes em fan il·lusió, des dels més petits als més grans.

— Digues tres raons per les quals recomanaries el vostre disc.

— 1. Sentir els diferents colors que ofereix l’havanera. 2. Anar a l’essència d’aquest gènere. 3. Gaudir de l’evolució d’aquesta música deixant-se portar per uns arranjaments totalment únics.

... En definitiva deixar-se abandonar per les onades.

— Què és el que no t'hem preguntat i que voldries dir?

— Doncs, a qui dono gràcies i a qui va dedicat:

Va dedicat al meu pare totes les notes que surten del meu cor. Al Lluís de can Màcio. Al "Lluís" de Calella de Palafrugell a qui agradava aquesta música, perquè era la seva música; i ell, junt amb la resta de la meva família me la van fer estimar. I dono gràcies a la meva mare per ser tan crítica amb mi, ja que és això el que et fa progressar. A l’ajuda de l’Antoni, perquè sense ell el meu camí musical mai hauria estat el mateix. A les precioses fotografies que ha realitzat el Ricard Alonso, perquè no només hi posa l’ull, sinó el cor. I als consells que sempre em dóna el Carles Casanovas, perquè contínuament m’insisteix que se m’entengui cada una de les paraules quan canto. Espero que estigui content amb el seu “Colors”

 i .... gràcies tieta Marissa per l’espelma que encens cada setmana, perquè mai no em manqui la feina, que és la meva passió; i ella ho sap... ;-)


Gràcies com sempre a tu, Indira!

Roser Atmetlla

Editora de PromoArt


---------------------------


Us interessa! 

Preu del CD, en format digital: 10 Euros

El podeu comprar a:

Actual records 

Les podeu escoltar a:

Spotify


Arxivat a: Entrevistes
comments powered by Disqus