La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “RUFAGA D'UN” de Mark Strand. EL PROJECTE DE... JOAN TODÓ. Traductor i escriptor

Revista

“RUFAGA D'UN” de Mark Strand. EL PROJECTE DE... JOAN TODÓ. Traductor i escriptor

Joan Todó
Joan Todó
Mark Strand
Mark Strand
El dia de la presentació de "Rufaga d'un" a Barcelona
Joan Todó el dia de la presentació
09/01/2017

Per aquest llibre de poemes "Blizzard of One", a en Mark Strand li van donar el Premi Pulitzer 1999. I ara Godall Edicions ens ha premiat a nosaltres, publicant aquesta edició bilingüe, amb la versió que Joan Todó n'ha fet al català. Conversem amb ell, doncs sobre el fet d'escriure i el de traduir. I sobre l'acostament a aquest gran poeta, portantveu directe i valent de la nostra veu més íntima i interna davant la contemplació del món. És aquí on l'ésser humà queda sol. Ben sol.

 

Questionari Promo@rt

1. Amb quina de les tres categories –poeta, contista i novel·lista– et sents més identificat?

Poeta.

2. Provenen d'un mateix impuls?

No. Es tracta de mantenir una dieta ben diversa i variada.

3. La traducció de poesia és feina de poetes?

No necessàriament.

4. Traduir és versionar?

Segurament, però que no ho sàpiga ningú.

5. Si tornessis a néixer, què series?

Em costa tant respondre aquesta pregunta que suposo que seria un indecís, també.

6. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Ni més ni menys que els auxiliars administratius.

7. Pel que fa a la feina d'escriure, què li falta a aquest país?

Lectors.

 

Joan, parla'ns, siusplau, del teu projecte:

— Mark Strand és un poeta amb una obra extensa. Per què has triat traduir “Rufaga d'un”?

— Amb la Matilde vam decidir, des del principi, no fer una antologia, sinó traduir llibres sencers. I Blizzard of one és el seu llibre més reconegut, més famós, a banda de ser un dels més complets. Com que, naturalment, no sabíem com respondria el públic i si valdria la pena traduir-ne més, era una manera d’assegurar-nos que deixaríem el català el millor, el seu Automatic for the people, per dir-ho així.

— La majoria dels poemes que componen l'obra no tenen rima. “Traduir-ne” la cadència ha estat el més difícil?

— Com és evident, que no tinguessin rima ha estat un avantatge, ja que m’ha estalviat un dilema molt enutjós. Per altra banda, es tracta de vers lliure. I malgrat tot, si busques vídeos de Strand llegint, t’adonaràs que hi ha un ritme, que ell hi posava una cantarella. La meua solució ha estat adoptar una mètrica complexa. Parteixo de la idea que el vers lliure no existeix en català, i que la forma més apta per traduir poemes nord-americans (una cultura on el vers lliure és tota una tradició que, al cap i a la fi, pràcticament van inventar ells) era adaptar-los a la mètrica catalana, on fos possible. Fer poemes catalans, vaja. O sigui, que a la traducció s’hi poden trobar decasíl·labs, dodecasíl·labs, alexandrins, i versos compostos (un decasíl·lab més un hexasíl·lab, per exemple, o dos octosíl·labs sumats, coses així), dins el terreny de joc marcat pel text original. Ha estat molt divertit, de fet.

— Com a prosista comences els textos a partir de l'escriptura automàtica. I com a poeta reconeixes que véns del surrealisme. Això t'ha ajudat a l'hora d'emprendre la traducció de “Rufaga d'un”?

— M’ha ajudat sobretot a l’hora d’acceptar la idea. Vull dir: Strand em resulta més proper que no pas Anne Sexton o Walt Whitman. M’hi sento més còmode. Jo m’hauria negat rotundament a traduir Whitman, per exemple: ha de ser un avorriment! 

— Sembla que Mark Strand amb la seva poesia busqui l'instant o el detall fugisser que pot obrir una escletxa en la nostra percepció ordinària i en la nostra visió, també ordinària, del món... Ho veus com una característica que hagi de tenir la poesia (o la literatura) en general?

— No m’agraden les receptes. Vull dir, no crec que tingui cap sentit donar una característica com un tret que hagi de tenir la poesia, o la literatura, en general. Tinc amics que diuen que la literatura ha de ser sintètica; però, si fos així, ens perdríem Lezama Lima, o Proust, o tot Moby Dick. Hi ha l’àmbit personal de les preferències, de la ideologia pròpia. Jo, al cap i a la fi, sí que estaria d’acord que en la quotidianitat, en els detalls més ínfims que ens passen cada dia pel davant, tocant a mà que diria Foix, hi ha la possibilitat d’una revelació. Però ¿qui sóc jo per dir-li a qualsevol altre escriptor que hauria de fer el mateix que jo? Hi ha gent que fins i tot ha traduït Whitman!

— A “Rufaga d'un”, sovint fa la impressió que ens moguéssim en un paisatge oníric i fragmentat...

— Cert. Hi ha dos poemes que es basen en quadres de Chirico. Però també és veritat que és un paisatge força quotidià; sovint recorda l’illa del Príncep Eduard, on va néixer Mark Strand, un lloc que per a ell era el seu lloc natal, i on la neu és força habitual. És una climatologia que a nosaltres se’ns fa més estranya que no és realment.

— El vers final del poema “Aquí” diu: “I com n'és de bo que et sobrevisquin!”. Et sembla una visió de la mort característica de la poesia de Mark Strand?

— Vet aquí un possible problema per traduir aquest llibre: és l’obra d’un home vell. L’autor tenia una perspectiva que jo no puc tenir. A l’hora de la veritat no ha afectat gaire: em calia servir el text original i ja està. També dubto que jo sigui capaç de llegir això tal com cal fins al moment que jo mateix m’apropi a aquell moment. Ara com ara, encara m’estic acostumant a la idea que gent que he vist néixer ja és major d’edat!

— Podries traduir un poeta que consideressis dolent?

— Esclar. Possiblement seria molt divertit. De fet, fa poques setmanes em vaig trobar agafant un passatge d’un autor consagrat català i reescrivint-lo tal com jo l’hauria escrit, bàsicament per comprovar si era tan dolent com em semblava. Vaig divertir-m’hi força. Traduir un poeta dolent seria alguna cosa molt semblant; el problema seria fer-ho públicament i haver, després, de respondre entrevistes com aquesta. Però com a activitat privada, gairebé com a gimnàstica, segur que valdria la pena. 

— En la feina d'escriptor, on s'arriba reescrivint?

— No ho sé, però està clar que no reescrivint no s’arriba enlloc. 

— Miquel Adam a la presentació de la teva novel·la “L'horitzó primer” (Avenç 2013) va parlar de “l'exili invers” que t'havia fet tornar a la Sènia després d’anys de viure a Barcelona. Es pot tornar a través de l'escriptura?

— No ho crec. Tots escrivim poemes sobre l’amant que ens ha deixat, o el parent que s’ha mort, i el cas és que mai tornen. Dubto molt, si hem de ser sincers (i més val no enganyar-se gaire al respecte), que pugui tornar de cap manera a la Sénia de la meua joventut. Però almenys, escrivint, de la pèrdua en treus alguna cosa. 

— Tens alguna altra obra en perspectiva?

— Acaba de sortir un altre llibre, que és un encàrrec: la biografia d’un monjo de Montserrat, Gregori Estrada. Es diu Respirar el segle i ha quedat millor que no m’esperava. Del futur, fins que no estigui al sac i ben lligat, no en direm blat. Tot i que, si pot ser, m’agradaria traduir un altre llibre de Strand, i fins i tot sé quin.

— Pots donar tres raons per les quals recomanaries el llibre de Mark Strand?

— Perquè l’edició és bilingüe, o sigui que hi teniu l’original, perquè no és un poeta trivial que consideri que el lector és babau, i perquè és divertit, en tots els sentits de la paraula.

— Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

— Ara m’entregaria a una reflexió sobre la curiosa recepció d’aquest llibre, sobre el qual els crítics literaris no n’han dit ni ase ni bèstia, però com que ha agradat molt entre diversos lectors que conec i me’n refio, i pel que sé ha funcionat prou bé comercialment, la veritat és que no cal. 

 

Nosaltres t'agraïm molt la teva versió i també les teves respostes,

Roser Atmetlla

Editora de Promoart


---------------------------------------


 

PER COMPRAR EL LLIBRE EN LÍNIA:

Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-0-7
Preu + IVA: 18 € 

Espai Contrabandos



 

comments powered by Disqus