La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “NUS BAIXANT UNA ESCALA”. ENTREVISTA A... ANTONINA CANYELLES. Poeta

Revista

“NUS BAIXANT UNA ESCALA”. ENTREVISTA A... ANTONINA CANYELLES. Poeta

08/05/2017

Considerada per molts, la millor poeta viva en llengua catalana, parlem amb l'autora de "Nus baixant una escala", publicat per Lapislàtzuli. Una poesia que ens sotraga i capgira els límits de la nostra realitat compartida.

 

"... la poesia d'Antonina Canyelles no obliga, més aviat interpel·la i somou. I ho fa amb imatges brillants, sovint estrambòtiques, amb poemes que a vegades són tan curts que no sé si dir-ne aforismes, una paraula (“aforisme”) una mica massa pesant per a una poesia lliure, barreja de sensibilitat, malhumor i dolor, exabrupte, perplexitat i lucidesa que no pretén ser la síntesi de cap doctrina, sinó que només t'agafa a contrapeu, i fins i tot et fa riure, mentre baixes l'escala. (I vés amb compte de no ensopegar...)

I així, sense oripells ni bijuteria, aniríem baixant aquesta escala que ens guia fins a les mateixes costures del món."

Fragment extret de: 

Roser Atmetlla:  "EL nostre comentari a ... "NUS BAIXANT UNA ESCALA"

 

Qüestionari Promoart.cat

1. La poesia té a veure amb la feina d'esporgar?

Jo, esporgant, sóc una màquina.

2. D'on et ve l'impuls d'escriure'n?

M’ho deman i no em sé contestar.

3. Prefereixes simplicitat o austeritat?

Cap de les dues coses.

4. Rima, ritme o imatge poètica, què trobes més important?

El ritme i la imatge poètica.

5. Reconeixes la influència directa d'altres poetes en la teva obra?

No.  

6. Si tornessis a néixer, què series?

Violinista.  

7. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

Hi aportam.

8. Pel que fa a la poesia, què li falta a aquest país?

Sensibilitat i saber llegir correctament.

 

 

Antonina, parla'ns de "NUS BAIXANT UNA ESCALA", el teu darrer llibre de poemes publicat:

 

"Hi ha una bogeria que mata i et deixa viu, i una altra que és tan necessària com l’aire que respiram."

 

— Entre la publicació de les teves dues primeres obres –“Quadern de conseqüències” (1977) i “Patchwork” (1979)– fins a la publicació de la tercera i la quarta –“Piercing” (2005) i “D'estructura circular” (2008)– hi ha més de vint anys. Escriure poesia és un exercici diari?

— Escriure poesia, no, però pensar-la, sí.

— Quin paper ha tingut l'editorial Lapislàtzuli en la publicació i difusió de la teva obra?

— Sense Lapislàtzuli jo seria transparent, que és com dir invisible.

— ”Nus baixant una escala” (2015) és un títol que pot descriure un moviment simbòlic... Els humans, ens veus així?

— M’ho preguntau a mi o als meus setanta-quatre anys d’anar per la vida?

— En la teva poesia, la geografia concreta–el fet de ser de Mallorca– hi té un pes?

— Habit a la Terra Inexistent, dita també Terra Irredempta, i això pesa molt.

— A la presentació de “Nus baixant una escala” vas introduir la lectura d'alguns dels teus poemes dient que a Mallorca hi havia dos manicomis, un de molt gran que era tota l'illa i un de petit, la “Clínica mental de Jesús”... La bogeria pot ser un “arma” poètica?

— Hi ha una bogeria que mata i et deixa viu, i una altra que és tan necessària com l’aire que respiram.

— Crida l'atenció la poca extensió en la majoria dels teus poemes. Què trobes més important, el que un poema diu directament o si fa ressonar alguna cosa?

— Els poemes-llençol em treuen de polleguera.

— En aquest sentit, també crida l'atenció que gairebé tots els poemes de “Nus baixant una escala” tinguin títol...

— Si es tractàs d’una òpera podríem dir que n’és l’obertura. 

— Per la manera com estan escrits, hi ha una contínua interpel·lació que, ja sigui en forma de pregunta, de consell, de constatació o exabrupte, fa sentir que sempre hi hagi d'haver algú a l'altra banda del fil o de la taula o al teu costat assegut en un banc... La poesia és essencialment diàleg?

— La poesia surt com surt, i a vegades li pega per parlar amb tu o amb la paret.

— Desaprendre, desmeravellar-nos, desinventar... són verbs que apareixen a “Nus baixant una escala”. Hi ha algun camí que hem de refer com a humans?

— Refer? Refer què? El món és massa gran per poder dir camí en singular.

— Sovint, en llegir un poema teu, ens vénen ganes de riure. I en canvi, el contingut és molt seriós. A vegades, fins i tot dramàtic. Com se la pren la poeta aquesta contradicció?

— Contradicció? Sóc rata vella i conec molt bé el meu ofici.

— Pel que fa al procés de creació, l'espontaneïtat s'adiu amb la poesia?

— De vegades no s’hi adiu gens.

— Tens alguna altra obra en perspectiva?

— El meu mestre de dibuix no es cansava de repetir-me: “Nina, no tens ni idea de la perspectiva”.

— Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

— Que no m’agrada gens el salmó.


... Potser el nedar contracorrent pot endurir-ne el tast, mentre en fa créixer aliment ...
 
Gràcies, Antonina, per ser-hi; i ben visible.


Roser Atmetlla
Editora de Promoart
 





 

ANTONINA CANYELLES 

(Palma, 1942)
 

Poeta mallorquina, de formació autodidacta i dedicada en cos i ànima a l'ensenyament de la llengua catalana, tant dins el moviment escolta, com en classes, com en grups de teatre.

Com a poeta reconeguda, és constantment convidada a participar en les festes i trobades de poesia més importants del nostre país.

 

Les seves obres publicades:


Quadern de conseqüències. Palma: autopublicat (1980)
Patchwork: dibuixos i poemes. Palma: AUTOPUBLICAT (1981)
Piercing. Palma: Lleonard Muntaner (2005)
Tasta’m. Barcelona: Lapislàtzuli. (2011)
Putes i consentits. Antologia poètica. Barcelona: Lapislàtzuli. (2011)
La duna i la cascada. Barcelona: Edicions 62. (2013)
Nus baixant una escala. Barcelona: Lapislàtzuli. (2015)
 
 
Altres articles d'interès sobre l'autora:
 
 
Promoart.cat
 

 

 

Antonina Canyelles recita sense pausa a l’Horiginal. Dispara poemes breus, directes i sagaços; com si fossin dards:

 

N'Antonina, explica com va aprendre de llegir... i altres coses...

 

VENDA DEL LLIBRE ON-LINE AL WEB DE L'EDITORIAL LAPISLÀTZULI


 


comments powered by Disqus