La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “TOT EL BLAT”, Entrevista a ... CHRISTELLE ENGUIX. Poeta

Revista

“TOT EL BLAT”, Entrevista a ... CHRISTELLE ENGUIX. Poeta

20/02/2018

"De la peripècia vital d’enamorar-se, concebre un fill, portar-lo al ventre, parir-lo, separar-se d’ell, alletar-lo, aprendre a mirar-lo com a un ésser aliè i tanmateix pròxim, Christelle Enguix en fa matèria poètica amb un llenguatge propi. Un llenguatge que bull de metàfores sensuals, lligades a la terra i a l’aigua ..."

 

Qüestionari Promoart

1. La poesia s'escriu amb minúscula?

 Crec que la poesia s’escriu com ella mateixa vol ser escrita. En el cas de Tot el blat, potser els versos sense majúscules hi flueixen millor.

2. En quin moment de la teva vida vas començar a escriure'n?

Els primers textos amb intencionalitat literària vaig escriure’ls quan tenia vint anys. Intentava ‘domesticar’ aquelles emocions ferotges que em cremaven per dins i transformar-les en matèria poètica.

3. D'on te'n ve l'impuls?

Del desig de dir, de la necessitat imperiosa d’ordenar el món amb el poder balsàmic de la paraula. Amb tot, és necessària la visita de les muses perquè aquesta pulsió done lloc al procés creatiu.

4. Les veus d'altres poetes et guien, t'acompanyen o et serveixen d'inspiració?

Depèn del poeta i depèn del moment. Sens dubte un dels meus mestres és el Joan Vinyoli, la seua poesia m’ha guiat des dels inicis.

5. Rima, ritme o imatge poètica, què trobes més important?

Pense que la imatge poètica és l’ànima  del poema. És el punt de partida des d’on treballar cada vers i trobar-ne el ritme, la música del poema.

6. Si tornessis a néixer, què series?

Em fascina la música. M’hauria agradat ser compositora i intèrpret.

7.  Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

El llenguatge artístic té la capacitat d’arribar allà on no pot fer-ho el llenguatge lògic o racional. Hi ha coses que només poden explicar-se des de la literatura, la música, la pintura, la fotografia o des d’una altra expressió artística. Per això els artistes són tan necessaris.

8. Pel que fa a la poesia, què li falta a aquest país?

Crec que, bàsicament, hi calen més lectors.

 

Christelle, si us plau, parla'ns del teu projecte

— A “Tot el blat”, que és el teu tercer poemari, parles de l’experiència de la maternitat. Deixant de banda que la primera part del llibre es titula “Òrbites”, la resta s'organitza al voltant dels quatre elements (aire, aigua, foc i terra). El tema determina l'estructura?

— La teoria dels quatre elements és una manera d’explicar la complexitat de la condició humana i la complexitat d’una experiència vital com la maternitat, que té una vessant primària, terrenal i, a més a més, una dimensió metafísica. És el cor d’acer, de carn i de fusta de què ens parlava Ausiàs Marc.

— Em semblava que el poema que fa de pròleg expressava una quotidianitat, fins i tot una modernor, que després, en canvi, –sobretot en llegir versos com “...un protozou /submergit / en l'oceà amniòtic dels orígens” o “el cos inspira la llet atàvica dels estels”– contrasta amb una mirada molt antiga...

— El poema que fa de capçalera ens situa en el moment anterior al sotrac vital que s’esdevé als poemes següents. El poema dibuixa una vida plena, sense lligams i aparentment controlada. Potser aquests trets l’insereixen de ple al segle XXI i el contrasten amb d’altres, en què s’hi presenta la maternitat com una experiència ancestral. Fins i tot alguns poemes beuen de l’imaginari agrari neolític, i d’altres, ens suggereixen les similituds entre la formació de la vida, en aquell brou primigeni, i la nostra formació a l’úter matern.

— L'origen de la vida porta a recrear l'origen del món mateix?

— Quan pensava en l’ésser diminut i encara sense forma que creixia dintre meu, envoltat d’aigua, em venia al cap la imatge dels éssers microscòpics que van sorgir fa milions d’anys en aquell oceà primitiu.

— Sobta que els paisatges del poemari no neixin precisament de l'observació o la contemplació... Això és una constant a la teva obra?

— Certs paisatges formen part de mi i, alhora, jo sent que n’hi forme part. Per això, més que contemplar-los o descriure’ls, els visc. 

— En el procés de creació, cada poema té una història o més aviat s'inscriu en una mena d'explosió emocional fora del temps?

— Acostume a escriure a partir d’una experiència que m’ha trasbalsat. En aquest sentit, la meua matèria primera són les emocions. A Tot el blat, va haver-hi un poema  -‘Arribada’- que va ser un autèntic big bang, i a partir d’aquesta ‘explosió poètica’ van començar a sorgir els altres poemes.

— Per parlar de la maternitat des de la poesia, calen referents?

— Pense que llegir els poetes que són referents per a nosaltres ens ajuda a créixer literàriament. Ara bé, allò important no és el tema sobre el qual hi escriuen, sinó la seua veu poètica, la manera de dir.

— A tot el poemari s'hi respira alegria, molta llum, confiança i esperança. I si aquest sembla el to general, de cop et trobes imatges com aquesta: i per primera volta plores / l'acer esmolat de l'aire. La vida és això?

— La vida és tot això i més. Esperança i por, certesa i dubte, memòria i oblit... I aquesta ambivalència existeix des del mateix moment de nàixer.

— La poesia sedueix més llegida o recitada? 

— Són territoris diferents. Jo m’ho passe molt bé recitant i escoltant com reciten alguns poetes. La connexió que de vegades es produeix entre el poeta i el públic és quelcom inexplicable. I en aquest sentit, els recitals són un camí excel·lent per seduir nous lectors.

El poema, però, també reclama un espai d’intimitat perquè el lector puga paladejar-lo amb calma. 

— Godall t’ha publicat l’obra. Qui va trobar a qui?

— Va ser un amor a primera vista que va tenir el Priorat com a escenari. Vaig anar-hi a recitar poemes inèdits del que seria Tot el blat i vaig conèixer la Matilde, l’editora de Godall, qui va proposar-me de publicar.

— Tens alguna altra obra en perspectiva?

— Per a mi la poesia té molts punts en comú amb l’agricultura. Poèticament jo practique la tècnica del guaret, així que tinc fases d’ intensa activitat literària i fases en què descanso i em prepare per a una nova sembra.

— Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

— És un poemari que narra una història. Potser per això molts lectors s’hi ‘enganxen’ i se’l llegeixen d’una tirada.

D’altra banda és un llibre que ha ‘arribat’ a lectors amb sensibilitats i gustos molt diferents. Té una lectura diàfana, aparentment senzilla, i tanmateix hi planteja moltes reflexions.

Potser el valor afegit del llibre és que indaga sobre una experiència vital, la maternitat, molt poc tractada en poesia.

— Què és el que no t'he preguntat i voldries dir? 

— Tot el blat és un llibre que m’ha donat i em dóna encara moltes alegries. D’una banda, l’experiència d’escriure’l, que va ser catàrtica. Després, la sort de publicar amb Godall, que és una editorial que creu en els seus autors i s’hi implica a fons. I finalment, el privilegi de dur a terme un espectacle poètico-musical amb la guitarrista Marina Culubret, que, a partir dels poemes, n’ha fet un exquisit treball de composició.

 

Moltes i moltes gràcies, Christelle!
 
Roser Atmetlla
Editora de Promoart

 

---------------------------------------------------------------------------------

 

Christelle Enguix (veure fitxa d’autora)
Pròleg Josep Lluís Roig
Col·lecció «Cadup» número 8.

De la peripècia vital d’enamorar-se, concebre un fill, portar-lo al ventre, parir-lo, separar-se d’ell, alletar-lo, aprendre a mirar-lo com a un ésser aliè i tanmateix pròxim, Christelle Enguix en fa matèria poètica amb un llenguatge propi. Un llenguatge que bull de metàfores sensuals, lligades a la terra i a l’aigua amb ressonàncies de clàssics —March, Estellés, Vinyoli, Neruda—, i que al mateix temps sorprèn per la seva modernitat.
Tot el blat, la llimera, l’oliva, l’espiga, l’arrel, la conquilla, l’arena, el volcà són alguns dels elements amb què la poeta basteix la paradoxa d’una poesia que és alhora íntima i panteista. Que és murmuri i és explosió. Que parla de goig, dolor, dubte, sorpresa, és a dir: vida. Vida viva.


Godall Edicions, 2016
ISBN: 978-84-945094-6-9

16,00 IVA incl.

COMPRAR EL LLIBRE


 

 

 

Christelle Enguix

(París, 1971), tot i que els primers anys de vida transcorren a la capital francesa, viu part de la infància i la joventut a la comarca valenciana de la Safor, la terra dels pares. És autora dels poemaris L’arbre roig (Premi Ciutat de Benicarló, 2006), El cor del minotaure (Premi Senyoriu d’Ausiàs March, 2008) i de la plaquette Arribada (2014). Ha estat inclosa en diverses antologies i alguns dels seus poemes estan traduïts al romanès, al portuguès i al castellà. És una de les fundadores del grup d’escriptors Saforíssims. Des del 2013 viu a Arenys de Mar.

 

 

Arxius adjunts

Arxivat a: Literatura, Autors, Poesia
comments powered by Disqus