La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > “RELATS D'UNA SELENITA” (En LA menor). EL PROJECTE DE ... BEGO OLIVAS. Escriptora

Revista

“RELATS D'UNA SELENITA” (En LA menor). EL PROJECTE DE ... BEGO OLIVAS. Escriptora

Bego Olivas, escriptora
Bego Olivas, escriptora
18/06/2015

Bego Olivas ha publicat el seu primer llibre de relats; i ho fa fet de la mà de Lapislàtzuli, una editorial independent amb molt bon criteri a l'hora de destacar tant els nous com els "vells" autors. "Relats d'una selenita (en La menor)" és una obra escrita des de la lluna: des de la nit de l'ànima humana; i des d'aquella distància que converteix el temps en el "personatge" principal d'una obra literària.


Qüestionari Promoartyou

 

   1. Amb quina de les quatre categories –viatgera, escriptora, clarinetista i pintora–– et sents més identificada?

   Escriptora. El clarinet i la pintura  han estat atzars passatgers.

   2. D'on et ve l'impuls d'escriure?

   De la passió per la lectura.

   3. Reconeixes la influència directa d'altres escriptores/rs en la teva obra?

   Això sempre em costa molt, potser algun deix de Nattalia Ginsburg, o la tendència de Delphine de Vigan a buscar una forma dolça d’expressar duresa.

   4. Com a escriptora, quin creus que és el teu punt fort?

   Encara l’estic buscant.

   5. Si tornessis a néixer, què series?

   Millor escriptora.

   6. Et sembla que els artistes podem aportar alguna cosa a la societat, al món on vivim?

   Òbviament sí.

   7. Pel que fa a l'art, què li falta a aquest país?

   Cineastes. I possiblement educació artística a les escoles.


 

Bego, siusplau, parla'ns ara del teu projecte

— “Relats d'una selenita” és un títol que crida l'atenció perquè sembla que més aviat faci referència a la presa de posició de l'autora a l'hora d'escriure l'obra...

— Potser sí. Selenita fa referència als habitants mítics de la lluna, i estic explicant petites històries, fer-ho des de la lluna em permet la intimitat de la llum tènue i la perspectiva de la distància. A efectes pràctics sóc una selenita perquè habitualment escric quan el sol ja s’ha retirat. 

— Per què “relats” i no “contes”?

— Perquè un percentatge molt alt de les vegades que he mencionat que escric contes m’han preguntat si són contes per a nens. I tres o quatre vegades, al especificar que són contes per a adults, m’han preguntat si són eròtics. Sembla ser que relatar és més senzill que contar. Un relat pot tractar qualsevol tema i no és necessari especificar-ne el contingut per avançat.

— En canvi, el subtítol –(En La menor) que és tradicionalment el to musical de les cançons tristes– pretén definir també el to dels relats?

— És veritat que generalment les peces en  “La menor” tenen un aire trist o nostàlgic, però també són íntimes, xiuxiuegen, ploriquegen o gemeguen per fer-se entendre. Aquest és el to dels relats, un xiuxiueig.

— Però no és només tristesa el que desprenen aquestes històries, perquè sovint hi ha una violència que apareix sota formes molt diverses...

— La tristesa, l’alegria o  la ràbia són inherents en la condició humana, també la violència ho és. Sovint és una reacció a sentiments com la por o la impotència, però a vegades sorgeix com quelcom natural, o fins i tot per atzar. Els meus relats no parlen de coses extraordinàries, no són plantejaments estranys, els personatges, d’entrada, són el que en diríem “gent normal” (amb totes les variacions de la normalitat), i malgrat tot, contenen confusió, i tristesa, i soledat, i violència, i dolçor, i por... .

— El passat, que és també el temps verbal del record, permet encarar les situacions que ens fan mal d'una altra manera?

— Sens dubte. El passat és distància i temps, si una cosa pertany al passat, ara ja no hi és, i aquesta absència, aquest espai buit entre el present i els fets, permet encarar-los  amb perspectiva i, per tant, de forma menys afectada.  

— El temps és un element estructural important en aquests relats, però potser sobretot en els titulats “Una camisa de quadres” i “Crònica d'un temps”...

— Sí, la quarta dimensió:  el temps permet viatjar per diferents moments d’una història a caprici, anar del final al principi fent saltirons per entre l’acció; també permet  acotar el esdeveniments, a mi em sembla un recurs fascinant.  

— Aquesta és la primera obra de ficció que publiques... És la primera que has escrit?

— Sí, és la primera que acoto sota un títol. 

— Tens alguna altra obra en perspectiva?

— Sempre tinc obres en perspectiva.

— Pots donar tres raons per les quals recomanaries el teu llibre?

— Perquè està escrit amb sensibilitat i  un llenguatge ric i assequible;  perquè és bonic i sorprenent, i perquè tothom hauria de dedicar una part de les seves hores de lectura a descobrir nous autors i  a indagar en l’obra publicada per les petites editorials independents. 

— Què és el que no t'he preguntat i voldries dir?

— Com s’acostuma a dir:  “A molt parlar poc encertar”.

 

Moltíssimes gràcies, Bego Olivas!

 

Roser Atmetlla

Editora de Promoartyou 

 

PODEU COMPRAR EL LLIBRE EN AQUEST ENLLAÇ  


Bego Olivas (Olot, 1969) fa de la seva literatura un relat de vida. No existeix en ella cap subterfugi ni cap covardia davant de l’amor, el record, la soledat o fins i tot la violència. Potser per això en cada un dels 10 relats hi roman una tranquil·la perspectiva, una lenta cadència, una certa forma de saviesa.

"Fosc i lluminós a parts iguals, Relats d’una selenita (en la menor) ens mostra una narradora curosa i curiosa, una habitant de la lluna que observa el mirall trencat de les pors i n’extreu la poesia d’una dona compromesa. Acompanyada la narració per aquest to musical del títol, propi del blues i de les cançons tristes, el llibre que teniu entre les mans us submergirà en aquelles petites anècdotes quotidianes que ens converteixen en indolents, en porucs, també en malvats. Evocació de memòries i també de fotografies antigues, el temps del conte breu hi és present per ser comprès i per ser alhora pervertit, en aquesta opera prima d’una autora aixoplugada sempre sota un roure centenari."

LAPISLÀTZULI EDITORIAL

 

 

 



 

comments powered by Disqus