La xarxa professional d'artistes i empreses culturals

Inici > Revista > "Per molts anys i que tingueu un molt bon 90 aniversari"!

Revista

"Per molts anys i que tingueu un molt bon 90 aniversari"!

Marcel Gorgori, en un dels seus programes a la TV
Orfeó Atlàntida al TNC
17/05/2016

Article del periodista Marcel Gorgori per a la celebració del 90 Aniversari de l'Orfeó Atlàntida.

 

"Si les corals i els orfeons, al nostre país, han tingut l’arrelament popular que han tingut, i si alguns d’ells, com és el cas de l’Orfeó Atlàntida, poden arribar a celebrar els 90 anys d’existència, no és només per la funció psicològica i social que compleix el grup, sinó perquè, a més a més, el ciment que el lliga i que el manté unit és la sensibilitat, és el cant, és la música".

 

Quan jo estudiava periodisme i comunicació a la universitat, a l’assignatura de sociologia ens van ensenyar que “el sentiment de pertanyença al grup” (que així en deien) és un dels sentiments més determinants i més anhelats pels humans. Qualsevol de nosaltres aferma la personalitat i creix individualment amb normalitat, prenent com a referència el grup al qual pertany, i beneficiant-se del confort i de l’estabilitat de sentir-se’n formar part. El grup li dóna un marc de referència, li permet construir la pròpia manera de ser, ja sigui per afinitat o per oposició als altres membres, li dóna una sensació d’acompanyament i de família que està en un nivell superior i que transcendeix les relacions concretes que s’estableixen entre cadascun dels seus integrants.

Però de grups i de col.lectius n’hi ha de molts tipus, i, si bé tots compleixen en major o menor mesura l’efecte esmentat, des del meu punt de vista, no tots són igual de profitosos ni de formadors per a l’individu que els integra. Si les corals i els orfeons, al nostre país, han tingut l’arrelament popular que han tingut, i si alguns d’ells, com és el cas de l’Orfeó Atlàntida, poden arribar a celebrar els 90 anys d’existència, no és només per la funció psicològica i social que compleix el grup, sinó perquè, a més a més, el ciment que el lliga i que el manté unit és la sensibilitat, és el cant, és la música.

Un Orfeó no és un partit polític, que encamina la seva acció a l’objectiu concret de guanyar unes eleccions i a poder aplicar una sèrie de accions en una societat, ni és un lobby, o un sindicat, o un grup de pressió, destinat a l’objectiu d’obtenir beneficis en un terreny determinat, ni és una comunitat de veïns que s’organitza per necessitat i com a mètode de subsistència i de bon funcionament d’una escala... Un Orfeó és un conjunt de gent que s’agrupa per a fer una activitat que l’omple, que l’ajuda a passar-ho bé, i que, a més a més, els fa sentir emocions que li conreen l’esperit i que els fa créixer com a persones. El ciment del sentiment i de l’emoció viscuda i compartida, causada per una activitat que estàs fent i construint en comú, és molt més fort del que poden arribar a ser, de vegades, determinats lligams familiars. Aquesta podria ser la diferència entre, reunir-se per cantar i per fer música, o reunir-se, per exemple, com a socis d’un determinat equip de futbol. Naturalment que és emocionant assistir a un gran partit de futbol i ser capaç de guanyar el rival, però els socis de l’equip guanyador, han viscut l’emoció essent espectadors del que uns altres feien, no sent-ne ells els protagonistes directes. Si a això hi afegim que la matèria primera que fa servir un Orfeó no és una pilota de cuir, sinó que és la música, i tenim present que la música i el cant són vehicles per a l’expressió de la cultura, de la manera de ser, i dels sentiments de les persones, aleshores s’entén que els membres d’una entitat com l’Orfeó Atlàntida hagin lluitat al llarg de la història amb totes les seves forces per a mantenir-lo viu, i sentin l’orgull que senten de què això hagi estat possible i de què, enguany, puguin celebrar el seu 90 aniversari. No ho han fet només per altruísme, ni només pel fet de ser conscients que, a través d’institucions com l’Orfeó Atlàntida s’articula una societat civil culta, sensible i madura, ho han fet pel que els retorna el fet de formar-ne part, la satisfacció íntima de poder-se expressar amb la música i el cant, i la de poder commoure i emocionar els qui els escolten. Haver aconseguit això, al llarg de 90 anys, mereix sens dubte una celebració. Per molts anys i que tingueu un molt bon 90 aniversari.

 

Marcel Gorgori 

Periodista i escriptor

 

 

On podeu anar a escoltar l'Orfeó Atlàntida?

28 de maig a les 18 h

Auditori de Barcelona. Sala Oriol Martorell

PREU: 15 €. CLICA AQUÍ I NO ET QUEDIS SENSE LA TEVA ENTRADA


Hi haurà una 1a part amb repertori a capella dels darrers anys i una 2a part on s'interpretaran aquestes dues fantàstiques obres:

  • Otce nas (Pater Noster), Leos Janacek

Stephen Mullan, Tenor - Andreu Diport, Orgue - Arnau Roura, Arpa

  • Te Deum, Johann Gottlieb Naumann

Akiko Nomoto, Piano - Andreu Diport, Orgue

Director: Milén P. Panayótov


VEURE NOTÍCIA AMPLIADA


 

 

comments powered by Disqus